Resultats de la cerca

Segons el lloc que ocupen, són anomenats cap, peu i costats , i aquests darrers poden ésser de llom o de tall

Pare de Benet Espinós i Navarro Deixeble d’Evarist Munyós Pintà obres al convent del Peu de la Creu, de València, i illustrà, entre altres gravats que féu, la Historia de Oriente d’Enric Platet 1789

Pot anar al cap de pàgina o al peu, centrat o en un costat, i pot ésser numèric, quan consta només d’una xifra generalment acompanyada d’algun adornament, i explicatiu o literari, quan duu alguna llegenda, com el nom de l’autor o el títol de l’obra, etc

Començà la seva trajectòria el 1956, influïda per la figuració expressionista Cap al 1960, interessada per les possibilitats de la manipulació de la matèria, derivà cap a un informalisme dominat per gammes negres, una geometria irregular, la barreja de materials i el grattage Tot i el fort vessant no-figuratiu, ja en aquesta etapa és omnipresent el simbolisme de la mort Realitzà la seva primera exposició individual el 1963, i amb la sèrie Ex vots 1964 retornà a la figuració, sense abandonar els temes i materials fúnebres amb els quals basteix un món adés romàntic, adés truculent Cofundadora…

Fou l’ànima dels quaderns humorístics Fullaraca vers el 1887 i collaborà en La Roja 1881, La Honorata 1885-86 i altres publicacions de Barcelona i Madrid Fou el primer director artístic de La Tomasa des del 1888 Estrenà al Romea de Barcelona el drama Al peu de la creu 1892 i escriví diversos monòlegs humorístics, entre els quals cal citar Tot per elles 1885 i L’home de la dida 1892 Era oncle de l’escultor i comediògraf  Lambert Escaler

Després de treballar amb Gutenberg i Johann Fust a Magúncia, s’associà amb el darrer, es casà amb la seva filla i, a la seva mort, es féu càrrec de la impremta Contribuí al perfeccionament de les tècniques d’impressió inventà la interlínia i les notes marginals i fou el primer a imprimir en color els títols i les majúscules inicials de cada capítol Imprimí el Saltiri de Magúncia 1457, primer llibre amb peu d’impremta complet, i la Bíblia llatina 1462 de 48 línies