Resultats de la cerca

Amb Maurice Denis, Édouard Vuillard, Paul Sérusier i d’altres pintors, el 1889 constituí el grup dels nabís El 1896 féu la seva primera exposició individual La seva pintura d’aquests primers anys fou influïda per Gauguin i per les estampes japoneses El 1910 descobrí la llum de Provença, on s’establí Excellent illustrador de llibres, féu litografies per a Parallèlement , de Verlaine, Daphnis et Chloé , de Longus, i per a obres d’Octave Mirbeau, André Gide, etc A més de les natures mortes, la seva temàtica són els interiors, en els quals una finestra o una porta permeten de veure un jardí o un…

Fundà la revista PC Poètes Casqués 1941, substituïda després per Poésie Dedicat sobretot a la tasca d’edició d’obres poètiques, féu diverses antologies Poètes maudits d’aujourd’hui 1972, La Résistance et ses poètes 1978 i altres Com a poeta cal destacar Le temps des merveilles 1978 Sorprèn per la seva coherència temàtica i formal i una riquesa expressiva extraordinària, que recorda en certes ocasions LAragon, si bé amb personalitat pròpia, plena d’humanitat

Fou deixeble de JAWatteau El 1729 anà a Portugal, on aviat tingué un gran èxit Fou nomenat pintor de la cort i membre de l’Acadèmia de Pintura de Lisboa Allí transmeté la influència del seu mestre Pintà nombrosos quadres per al palau del duc de Cadaval

De jove, fou cantant d’òpera i dissenyà escenografies Com a autor d’historietes es donà a conèixer després de la Segona Guerra Mundial, sobretot amb la seva versió de Flash Gordon Creà els personatges Blake et Mortimer , en els quals és palesa la influència d’Hergé, del qual fou collaborador

Collaborador de Spirou i adscrit a la dita “escola belga”, fou el creador dels Schtroumpfs Barrufets i dels personatges Johan et Pirlouit Jan i Trencapins, les aventures dels quals es desenvolupen en un ambient de fantasia medievalitzant A Catalunya, foren donats a conèixer a través de Cavall Fort

Format a l’École Nationale des Beaux-Arts Féu nombrosos apunts del París del final de segle i es dedicà a la illustració de llibres de Pierre Loti, Francis Jammes, C Maurras, etc Collaborà en revistes com L’Assiette au Beurre Com a pintor se centrà en paisatges, especialment del Sena i de l’Oise, dins un estil postimpressionista A Barcelona hom presentà una exposició d’obres seves el 1974

És dividida en 12 punts Els impressors francesos Pierre Simon Fournier 1712-68 i François Ambroise Didot 1730-1804 aconseguiren la unificació del valor d’aquesta unitat a Europa, que fou anomenada cícero Didot perquè havien estat emprats cossos de lletra normalitzats en una de les primeres edicions de les obres de Ciceró Als països anglosaxons i als Països Baixos hom acostuma a utilitzar un altre sistema, basat en el cícero pica , equivalent a la sisena part d’una polzada 4,233 mm i compost també de 12 punts

Succeí el seu pare 1541 com a pintor del rei Francesc I Els dibuixos al llapis conservats sobretot a la Bibliothèque Nationale de París representen la part més important de la seva obra i determinaren un estil lineal en els retrats pintats Evolucionà vers un italianisme tizianià La Reina Elisabet d’Àustria, 1571, Musée du Louvre El tractament real que dóna al paisatge i el sentit decorativista dins la línia de l’escola de Fontainebleau es fan palesos en Dama banyant-se National Gallery, Washington i en El bany de Diana museu de Tours El Retrat de Pierre Quthe 1562, Musée du…

Els barrufets són una mena de gnoms de color blau, el llenguatge dels quals presenta la particularitat d’utilitzar un únic verb ‘barrufar’ per a totes les accions Anomenats schtroumpfs en la versió original belga, aparegueren per primer cop el 23 d’octubre de 1958 en la revista Spirou com a personatges secundaris de La flauta de sis forats , aventura protagonitzada per Jan i Trencapins, inventats pel mateix dibuixant Posteriorment, el seu gran èxit els ha fet protagonistes de successives aventures, que han estat traduïdes a nombrosos idiomes, i també han donat lloc a produccions de dibuixos…

Alumne de Llotja a Barcelona 1894 i deixeble de Torrescassana Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona El 1898 guanyà el concurs de portada i contraportada de l’Almanac de L’Esquella de la Torratxa per al 1899 amb uns dibuixos plenament Art Nouveau Collaborà des d’aleshores en aquella revista i a Iris i Hispània Féu dissenys de dibuixos de marqueteries per a Gaspar Homar, dins el simbolisme i l' Art Nouveau , i pintà els murals per a la botiga Cassadó i Moreu 1900, avui en collecció particular El 1901 se n'anà a París, on collaborà a Le Rire , L’Assiette au beurre ,…