Resultats de la cerca

Deixeble de Joan Vicens El 1882 estudià al taller de Carolus Duran a París, on pintà un autoretrat amb vestit andalús Museu d’Art Modern de Barcelona que li fou admès al Saló del 1883 De tornada amb Laureà Barrau, viatjà per la península Ibèrica, on influí sobre Tom Roberts visità el Museo del Prado i feu estada a Granada 1884 El 1890, amb Rusiñol i Miquel Utrillo, s’installà al Moulin de la Galette de Montmartre Era l’hora del simbolisme i de les harmonies vaporoses en gris de Whistler Els seus quadres Plein air 1891, Museu d’Art Modern de Barcelona i Ball al Moulin de la Galette 1893, El…

De formació autodidàctica, començà pintant jardins a l’estil de Rusiñol Collaborà ja com a caricaturista a El Rector de Vallfogona  i Cu-cut  1902, Or i Grana  1906, etc El 1907 feu, a Terrassa, una exposició de noranta caricatures, que tingué una gran ressonància en els medis artístics catalans Treballà a Mèxic, a Nova York i a Cuba 1907-11, i en tornar-ne collaborà a Picarol  1912 i a la revista francòfila España  1916-18, de Madrid els seus acudits de sàtira política a El Sol , de Madrid 1917-31, tingueren una gran influència Collaborà també en les revistes Le Rire , francesa…

Començà pintant escenes d’interior i de teatre, com la Beggar’s Opera 1728, Tate Gallery, Londres Influït pel teatre i la literatura de l’època, satírica i moralitzadora, realitzà el que ell anomenà “moderns temes morals”, sèries que proven el seu afany d’escenificació en la pintura La carrera d’una cortesana 1732, La carrera d’un llibertí 1733-35, Soane’s Museum, Londres, El matrimoni a la moda 1745, National Gallery, Londres, L’aprenent treballador i el mandrós 1747, Les quatre edats de la crueltat , El carrer de la ginebra i el carreró de la cervesa 1751 i Les eleccions 1755,…

Deixeble de JBChardin, CVan Loo i FBoucher, que l’influí granment Premi de Roma, anà en aquesta ciutat el 1756, on conegué Hubert Robert, amb qui treballà molt el paisatge, i l' abbé JCde Saint-Non, que el protegí Començà pintant obres de tema històric, que abandonà 1767, i passà al tema galant, molt més del gust del moment, amb l’encàrrec d' El gronxador Dins aquesta temàtica fou, amb JAWatteau, el pintor més important, però Fragonard abandonà el somieig de Watteau i escometé escenes més frívoles i eròtiques, plenes d’encant i pintades amb pinzellada solta i vibrant que anuncia l’…