Resultats de la cerca

El 1509 s’establí a Basilea Féu el reliquiari de Sant Bernat per al monestir de Sant Urbà 1514 Els seus dibuixos i gravats amb influència italiana i d’ADürer tracten preferentment de la guerra i les seves conseqüències

Autodidacte Relacionat al principi amb el grup Els Negres, encapçalat per Manuel Ainaud, fou influït posteriorment per la pintura d’Isidre Nonell Des del 1906 exposà regularment a Barcelona També ho feu a Madrid i a París Conreà preferentment el paisatge i el retrat

De formació autodidàctica, treballa preferentment al servei de la publicitat comercial Un cert expressionisme esquemàtic tipifica aquestra producció i les seves litografies i pintures Guanyà el Delta de Plata ADI/FAD© 1962 i el primer premi de cartells del Concurs Internacional de Dibuix Joan Miró 1967

Deixeble d’Il Veronese i influït per Il Parmigianino, treballà preferentment a Venècia, on pintà quadres de tema religiós i de costums, de to idíllic i d’una notable riquesa de color, que foren molt estimats en els ambients cultes venecians Arcàngel Gabriel San Pietro, Belluno, Sant Joan Baptista Musée du Louvre, París

Acadèmic i professor de Sant Carles Reputat com a tècnic extraordinari, havia començat com a paisatgista amb temes de l’Horta, i després es dedicà preferentment al retrat —i l’autoretrat— i a un tipus de pintura de personal simbolisme, sovint de tema cervantí El Museu de Belles Arts de València té retrats seus

Estudià a Châlons i a París en el taller de Gleyr Debutà al Salon del 1861 i obtingué premis en els dels anys 1864, 1865 i 1878 Pintà preferentment retrats, natures mortes i quadres religiosos Autoretrat que es trobava al Musée du Luxembourg, Escena de cuina Musée Saint-Denis, Reims i Martiri de Sant Sebastià Musée du Louvre Féu també nombrosos aiguaforts

La seva activitat es concentrà preferentment en els llibres per a infants, per als quals també escriví textos Professionalitzada a partir del 1976, els seus dibuixos defugen qualsevol amanerament infantilista Rebé diversos premis, entre els quals l’Apelles Mestres 1981 per Munia y la luna i el Premio Nacional de ilustración infantil y juvenil 1985 per Munia y la señora Piltronera

Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid i a Florència Anà a París, i després a Dijon, on féu una llarga estada, període en el qual donà el màxim rendiment al seu ofici influït per la tècnica del seu mestre Rafael Morghen, tractà l’aiguafort i preferentment el burí a la planxa d’acer, amb la qual reproduïa retrats i pintures religioses Dedicà una Mater Christi , de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d’Antoni Rodríguez gravà l' Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d’abril de 1809 Els darrers anys fou sotsdirector de dibuix…

Jugà al Català FC i al Futbol Club Espanya, del qual passà al Futbol Club Barcelona la primavera del 1911 Creà escola en el rebuig de la pilota amb el puny Disputà 72 partits amb el FC Barcelona i guanyà dues Copes 1912, 1913, un Campionat de Catalunya 1913 i tres Copes dels Pirineus Orientals 1911, 1912, 1913 A més de futbolista, destacà en atletisme, esport en què fou campió de Catalunya en llançament de disc 1912 Fou vocal de la junta del FC Barcelona 1920-21 presidida per Gaspar Rosés Es formà com a dibuixant a Llotja Es dedicà preferentment a les vistes urbanes de la…

Fill d’un teixidor Estudià a Llotja Els primers temps de la seva vida són poc coneguts El 1904 estudiava i treballava en alguna còpia al Museo del Prado de Madrid Els anys 1905-07 posseïa, al barri de la Ribera de Barcelona, un taller on assistien alguns alumnes Fou soci del Cercle Artístic de Barcelona i professor de pintura, dibuix i preferentment gravat —en especial l’aiguafort— a l’Institut de les Arts del Llibre Preocupat per l’ensenyament, fundà el 1910 una efímera Societat Pestalozziana El mateix any fou premiat amb medalla d’or a l’Exposición Nacional del Centenario de la…