Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Josep Civil i Picarín
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Aquarel·lista i dibuixant.
La seva vocació fou tardana Es formà a Llotja i a l’Acadèmia Baixas Havent concorregut prèviament a diverses collectives, féu la primera exposició individual l’any 1923 A partir d’aleshores es dedicà plenament a la pintura i exposà amb regularitat anual Són característics els seus paisatges i marines, així com les composicions amb flors Una malaltia l’impedí de continuar treballant més enllà del 1945
Albert Estrada i Vilarrasa
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i gravador.
Es formà a Vic i a Tarragona Exposà amb regularitat d’ençà de l’any 1970 Excellí com a aquarellista, especialment pels temes de paisatge, amb els quals aconsegueix notables efectes de vaporositat Feu també illustracions per a llibres Fou acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 1983 També fou molt notable la seva tasca d’editor de revistes especialitzades d’abast internacional com és ara Ars Praestorica i Aula Orientalis
Joan Teixidor i Comes
Joan Teixidor i Comes
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Escriptor i editor.
Es llicencià en lletres a Barcelona S’inicià molt jove en la literatura i collaborà en La Publicitat , Mirador i Quaderns de Poesia , dels quals fou fundador Aviat feu una gran amistat amb Carles Riba, Salvador Espriu i Joan Vinyoli Com a poeta recollí les experiències més afinades del postsimbolisme i de l’avantguarda, a més de l’empremta de la generació castellana del 1927 Poemes 1932, Joc partit 1935 i L’aventura fràgil 1937 Després de la Guerra Civil s’afegí al grup fundador de la revista Destino i de l’ Editorial Destino i hi escriví amb regularitat La tragèdia collectiva, la guerra i la…
,
editorial
Disseny i arts gràfiques
Empresa que té com a finalitat la selecció, reproducció i venda de texts generalment a través de la impremta.
Ja a la Grècia i a la Roma clàssiques i a l’Egipte dels Ptolemeus hi hagué una activitat editorial important, mitjançant obradors on escrivans professionals o esclaus feien còpies múltiples de manuscrits destinades a la venda Però a partir del Baix Imperi i sobretot de l’alta edat mitjana, els copistes estigueren al servei de monestirs, catedrals, corporacions, magnats o sobirans, que n'eren els únics beneficiaris La difusió de la impremta s XV significà una veritable revolució, i el llibre adquirí novament interès comercial El negoci editorial, però, restà de moment a les mans dels…