Resultats de la cerca

Obtingué el títol de magisteri a Barcelona i des del 1915  fou mestre d’escola a Terrassa, a la Casa de la Caritat de Barcelona i a l’Escola del Treball de Badalona A causa de l’afer Dwelshauvers , l’any 1924 fou sancionat per la dictadura de Primo de Rivera i, poc després, a suggeriment de Pompeu Fabra , fundà a Badalona una escola catalana i de mètodes moderns, que rebé el nom d’Escola Catalana Fou també director de l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat i fundador d’una biblioteca itinerant de llibres en català L’any 1928 fundà Edicions Proa juntament amb Josep Queralt , empresa que tingué…

Després d’uns anys com a empleat de banca a Saragossa, passà a Barcelona, on de 1932 a 1939 fou directiu del Sindicat de Banca de Barcelona i representant 1936 de la Unió General de Treballadors UGT, com a vocal-conseller de construcció, al Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya President del Montepío de Banca de Barcelona Del 1937 al 1939 fou director general de comerç de la Generalitat de Catalunya i delegat de la institució a la Cambra del Llibre de Barcelona i a la Junta d’Obres del Port Fou conseller fundador i vocal de la Caixa de Crèdit Industrial de Catalunya Militant del…

Féu el primer aprenentatge cap a catorze anys a Tortosa El 1880 s’installà a Barcelona i alternà el treball de pintor decorador amb el d’una acadèmia que establí amb uns quants amics Se n'anà a Madrid el 1884 i estudià a l’Escuela Superior de Bellas Artes, amb Carlos de Haes Al Museo del Prado admirà els pintors del segle XVII Velázquez, sobretot De tornada el 1887, pintà a Torroella de Montgrí i Llançà Un altre cop a Barcelona el 1889, sobtadament refusà els contractes que hom li oferia i es collocà de nou com a pintor decorador de portes i parets hom atribueix aquest canvi d’actitud a…

Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina dels primers decennis del segle XX Abordà aspectes inèdits de la història cultural i literària illenca Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment del segle XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer…