Obtingué el títol de magisteri a Barcelona i des del 1915 fou mestre d’escola a Terrassa, a la Casa de la Caritat de Barcelona i a l’Escola del Treball de Badalona. A causa de l’afer Dwelshauvers, l’any 1924 fou sancionat per la dictadura de Primo de Rivera i, poc després, a suggeriment de Pompeu Fabra, fundà a Badalona una escola catalana i de mètodes moderns, que rebé el nom d’Escola Catalana.
Fou també director de l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat i fundador d’una biblioteca itinerant de llibres en català. L’any 1928 fundà Edicions Proa juntament amb Josep Queralt, empresa que tingué una gran rellevància en la difusió entre el públic català i en català de la novel·lística europea i nord-americana de l’època i també dels clàssics dels segles XIX i XX. Hi conegué també Andreu Nin, traductor del rus, per la influència del qual esdevingué marxista i s’integrà al POUM.
El 1935 trencà amb Queralt per desavinences polítiques i fundà l’editorial Atena. Ja durant la Guerra Civil, com a conseller de Justícia, l’any 1936 Nin el nomenà vocal del Comitè dels Serveis Correccionals de Catalunya en representació de les organitzacions obreres. L’any 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc i el 1949 s’establí definitivament a San José (Costa Rica), on fundà la Librería Latina.