Resultats de la cerca

Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves colleccions populars Féu imprimir el Diccionari valencià-castellà d’Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart

Fill del diplomàtic equatorià Eduardo Wright Aguirre, feu sojorn a Barcelona de sis mesos a quatre anys, pel fet d’ésser-ne el seu pare cònsol general Estudià a la Bartlett School of Architecture, i residí a l’Equador i Xile 1937-42 Serví com a voluntari a l’exèrcit britànic, i treballà després a París A Londres treballà en collaboració amb Théo Crosby Fou professor de disseny gràfic a diversos centres de Londres i Cambridge i cap del departament de disseny gràfic de la Chelsea School of Art de Londres Les seves recerques en tipografia i llenguatge el portaren a la poesia…

Nascut Lawrence Monsanto Ferling, restà orfe de pare i mare molt jove Tingué una infància atzarosa, marcada pels canvis de tutors, la rebellia, un intens interès pel món de la cultura i incursions en la delinqüència, motiu pel qual fou internat en una institució En sortir-ne, estudià periodisme a la Universitat de Carolina del Nord Després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual serví en un submarí, obtingué un màster en literatura a la Universitat de Colúmbia 1947 i el 1950 es doctorà a la Sorbona de París en literatura comparada Installat el 1951 a San Francisco, l’any 1953…

Format en el taller de pintura Antoni Petit de Sant Cugat, a l’Acadèmia Baixas, a la Llotja i al taller de Joan Queralt Oliva de Barcelona i deixeble també de Lluís Muntaner i Miquel Farré, participà en múltiples exposicions collectives celebrades a diverses localitats catalanes des dels anys trenta A la dècada dels setanta fou mestre de taller i tècnic en procediments pictòrics a l’Escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès i professor de pintura a l’Escola de Belles Arts d’aquesta vila En la seva pintura emprà la naturalesa com a font constant d’inspiració, defugint els…

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…