Fill d’ Avel·lí Artís i Balaguer
, fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja. Durant la República fou redactor de L’Opinió
, La Rambla
i La Publicitat
; popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre
, L’Esquella de la Torratxa
, que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia
. Combaté en la guerra civil amb l’exèrcit republicà i se'n retirà com a tinent coronel. Exiliat a Mèxic (1939-64), hi exercí com a caricaturista satíric, dibuixant publicitari, periodista, pintor i escenògraf per al cinema, el teatre i la televisió. Membre del Sindicato de Trabajadores de la Producción Cinematográfica (1944-49) treballà al costat de Ramon Batallé i Manuel Fontanals
, i féu també cinema publicitari. Col·laborà en les revistes catalanes de l’exili, d’entre les quals dirigí La Nova Revista
(1955-58), continuació de La Nostra Revista
, feta pel seu pare. Publicà 556 Brigada Mixta
(1945), episodis de la guerra civil d’intenció documental. Des del seu retorn, reprengué l’activitat periodística ( Tele-exprés
, Avui
i altres) i publicà les novel·les Les dues funcions del circ
(1965); Paraules d’Opoton el Vell
(1968), ficció d’un descobriment asteca d’Europa; Prohibida l’evasió
(1969), premi Prudenci Bertrana; Al cap de vint-i-cinc anys
(1972), L’enquesta del canal quatre
(1973), premi Sant Jordi i Els gossos d’Acteó
(1983). També fou autor de reculls de narracions ( L’invent més gran del segle vint
, 1984; L’arriscada expedició dels pitecantrops del Montgrony
, 1985; El boà taronja
, 1986). A banda de la narrativa de ficció publicà també Guia inútil de Barcelona
(1966); La diàspora republicana
(1975); Història en historietes de Catalunya
(1977); Les nostres coses
(1978), Dona, doneta, donota
(1979, amb M.A. Capmany), Mèxic, una radiografia i un munt de diapositives
(1980), i els anecdotaris Ciris trencats
(1997 i 1998), etc. Per les memòries Viure i veure
(1989-95) rebé els premis Ciutat de Barcelona (1989), Crítica Serra d’Or (1990) i Nacional de Literatura Catalana (1992). Féu també traduccions. Impulsor del ressorgiment del Centre Català del Pen Club i de la fundació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que presidí en 1991-94, estigué vinculat a l’independentisme. Destacà també com a enigmista ( Trenquem-nos una mica la closca?
, 1985). Fou Premi d’Honor Jaume I (1981) i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1997).
Avel·lí Artís-Gener
© Fototeca.cat