Resultats de la cerca

Fill i deixeble del pintor Ramon Soler i Liró Barcelona 1897 — 1968, membre fundador del Saló Nou Ambient Es formà a Llotja i al Cercle de Sant Lluc Estudià, becat, a Madrid 1952 i a París 1962 El 1953 féu una exposició individual Sala Rovira a Barcelona, on ha exposat sovint, i també a Palma, Madrid i l’Hospitalet de Llobregat, ciutat de la qual féu una llarga sèrie de dibuixos 1969 Ha illustrat llibres i periòdics La seva temàtica predilecta és el circ

Format a l’acadèmia Baixas i a l’Institut de les Arts del Llibre Residí a París 1927-29 i anà, becat, a estudiar a Madrid Participà amb èxit en exposicions collectives oficials com a aiguafortista Conreà també el fresc en diverses esglésies catalanes

Exiliat a Mèxic amb la seva família després de la Guerra Civil Espanyola 1947, estudià arquitectura a la Universidad Nacional Autónoma de México i tipografia a la UNESCO, matèria que impartí des del 1979 a la Universidad Iberoamericana de Ciutat de Mèxic Iniciat de molt jove en feines editorials com a corrector de proves amb el seu pare, del 1959 al 1966 treballà a l’editorial Fondo de Cultura Económica FCE, i aquest any s’incorporà a l’editorial Siglo XXI, de la qual fou subdirector i gerent, entre altres càrrecs, fins el 1993 El 2003 es reincorporà a FCE La seva contribució com a impulsor d…

Nebot del comte de Santa Maria de Pomés Estudià medicina i farmàcia però es llicencià en dret Dedicat al periodisme, collaborà a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid Practicà diversos esports atletisme, natació, boxa i a partir de l’any 1910 jugà, tant de porter com de migcampista, a l’Universitari Després formà part del Casual 1912-13, el Futbol Club Barcelona 1913-14 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1914-16, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1915 Disputà dos partits amb la selecció catalana Practicà l’esgrima al Casino Militar, i es proclamà campió individual de…

Estudià dibuix i perspectiva a València a París 1866 treballà amb els escenògrafs Cambon i Chéret Establert a Barcelona 1872, treballà amb Francesc Soler i Rovirosa Fou catedràtic de perspectiva a Llotja des del 1896 El 1912 publicà uns Apuntes sobre perspectiva

Fou professor de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i director de la secció de gravats de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, de la qual fou membre Són remarcables per la qualitat tècnica les grans làmines calcogràfiques de tema religiós, com El Beat Sebastià d’Aparicio , i algun retrat, com el de Josep Soler i del Olmo

Format a l’Escola d’Arts i Oficis amb Domènec Soler i Gili, fou membre de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1946-63 Participà en múltiples manifestacions internacionals de gràfica publicitària i obtingué diversos premis Fou membre fundador de Grafistes Agrupació FAD 1961, la direcció de la qual assumí el 1967, i fou membre de l’Associació Tipogràfica Internacional

S'establí a Barcelona, on obrí un establiment tipogràfic 1861 que reuní al seu voltant els literats més notables de l’època Milà, Rubió i Ors, Mañé i Flaquer, Piferrer, etc , amb els quals fundà el 1849 la revista El Locomotor , transformada més tard en El |ncora Fou un dels primers editors d’obres de teatre en català, que assoliren una gran difusió F Soler, Briz, etc Des del 1879 milità en el partit conservador i fou en diverses ocasions regidor de Barcelona

Deixeble i gendre d’Eusebi Planas Estudià a Llotja i a París juntament amb Francesc Soler i Rovirosa i Maurici Vilomara Féu els primers cartells artístics barcelonins i conreà l’art decoratiu Collaborà a decorar els teatres Principal i Espanyol de Barcelona Autor de molts figurins teatrals, destacà en els vestuaris d' Urganda la desconocida , De la Terra al Sol, La fada 1897, Jesús de Natzaret i altres Professor d’indumentària a l’Institut del Teatre, publicà un llibre de la història del vestit També estudià la forja catalana Francesc Seix li edità, en dos volums, els seus…

Germà de Dionís Renart i Garcia, amb qui collaborà sovint Format a Llotja, fou deixeble de Martí i Alsina, Torrescassana i Soler i Rovirosa Ingressà al Cercle Artístic de Sant Lluc el 1894 Fou un dels fundadors del FAD 1903 Un dels principals exlibristes del seu temps, dibuixà una cinquantena llarga de marques entre el 1904 i el 1907, que publicà en el volum Ex-libris Renart s’inscriví primer en un neogoticisme que donà pas aviat a una decidida adscripció a l' Art Nouveau Representant la firma familiar Renart i Cia, realitzà retaules decoratius, plafons i mobles, que foren…