Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Àngel Millà i Navarro
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Escriptor i editor.
Fill de Lluís Millà i Gàcio , l’obra bibliogràfica i editorial del qual continuà Llibreria Editorial Millà Autor teatral popular — Maleïda la guerra 1933, Alberg de nit 1937, Pi, Noguera i Castanyer 1961— i de Barcelona d’abans 1960 i Els cent consells del llibreter decent 1947
Salvador Estellés i Rams
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Escriptor i litògraf.
Fou un dels primers a establir la litografia a València Publicà poesia humorística i de circumstàncies Himne al ferrocarril del Grau de València a Xàtiva , 1852 a la premsa valenciana, sobretot a El Rubí 1859-61, i escriví l’obra teatral en vers Un assunto de família 1863
,
Vicenç Caldés i Arús
Disseny i arts gràfiques
Escriptor i tècnic en arts gràfiques.
És autor d’obres teatrals, com Una boira 1908 i Quan les arrels han mort 1910, i de narracions, com Goig infinit i Deslliurança Traduí Conte d’hivern , de Shakespeare 1909, i collaborà en diverses revistes de tema polític o teatral, com Cu-cut , La Tralla , De Tots Colors , Talia , Teatre Català , etc Era pare de Pere Calders i Rossinyol
Celestí Galceran i Carrer
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Aquarel·lista i dibuixant.
Fou membre del Centre d’Aquarellistes de Barcelona La seva especialitat fou el paisatge i els aspectes portuaris Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona com les del 1885 i del 1891 Al Museu d’Art Modern hi ha dibuixos seus També conreà la literatura, i traduí l’obra teatral La Gioconda , de Gabriele D’Annunzio Formà part de la colla anarquitzant d’El Foc Nou 1896 i collaborà a “La Revista Blanca”
Roland Topor
Cinematografia
Teatre
Literatura francesa
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, dramaturg i novel·lista francès.
De família polonesa, estudià a l’Escola de Belles Arts de París Collaborà a la revista Hara-kiri i el 1960 fou un dels fundadors, amb Fernando Arrabal i Alejandro Jodorowsky, del moviment teatral i literari Pànic A més de llibres de dibuixos, publicà relats i novelles, entre les quals hi ha Le Locataire , que fou adaptada al cinema per Roman Polanski En el cinema, fou responsable de les pellícules d’animació La planète sauvage RLaloux, 1968-73 i Marquis HXhonneux, 1989 El 1981 fou guardonat amb el gran premi Nacional d’arts gràfiques
Salvador Bonavia i Flores
Disseny i arts gràfiques
Edició
Teatre
Comediògraf i editor.
Típic autor del teatre popularitzant del tombant del segle XX sainets, quadres de costums, paròdies, etc Dels primers anys es destaquen el seu monòleg A les fosques 1894, així com el recull de poesia humorística Calderilla literària 1897 Escriví un elevat nombre de peces teatrals destinades a ser representades, algunes de les quals amb la collaboració de Lluís Millà Són destacables les comèdies L’emperador del Paralelo 1903, de títol burlesc i signada amb el pseudònim A Nònim , en què l’autor segueix l’estil humorístic de Pitarra per tal de presentar una estracanada de la figura del polític…
,
Manuel Altolaguirre
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Escriptor i impressor.
Es donà a conèixer amb la publicació de la revista Litoral i de la collecció homònima que dirigia a Màlaga Posteriorment es traslladà a Madrid, on es casà, el 1931, amb la poetessa Concha Méndez, amb la qual compartiria la tasca d’impressor i d’editor de revistes i colleccions de poesia “Héroe”, “Caballo verde para la poesía”, etc, que es constituïren en portaveus de la Generació del 27 Membre d’aquesta, excellí per la seva poesia elegant, on fongué elements cultes, de procedència barroca, amb d’altres de populars i vagament avantguardistes Las islas invitadas 1926, Ejemplo 1927, Soledades…
Apel·les Mestres i Oñós
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Música
Dibuixant, músic i escriptor.
Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i…
, ,
Joan Vila i Pujol
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Conegut amb el pseudònim de D’Ivori Format a l’Acadèmia Borrell, a Sant Lluc i amb Josep Triadó Començà collaborant molt esporàdicament a Papitu Relacionat amb Ramon Miquel i Planas, illustrà El rondallari català de Bertran i Bros 1909, que aquell edità Residí a Buenos Aires 1911-12, on collaborà en el setmanari Caras y Caretas , a París, on fou corresponsal-dibuixant de la revista de Buenos Aires La Semana Universal , i a Londres De nou a Barcelona 1914, collaborà en diverses revistes, com D’Ací i d’Allà , Bella Terra , Catalunya Teatral , Virolet , La Mainada , etc Illustrà L…
Alfonso Rodríguez Castelao
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Història
Literatura
Polític, escriptor i dibuixant gallec.
Estudià medicina a Santiago Des del 1909 treballà com a caricaturista a la premsa gallega i excellí pel contingut crític i social dels dibuixos, recollits parcialment a Cincoenta homes por dez reás 1931 i a Cousas da vida 1961, 1962 En contacte amb Vicente Risco, Otero Pedrayo i altres intellectuals, fundà la revista “Nos”, que orientà la vida política i cultural de Galícia entre el 1920 i el 1936 Des del dibuix, evolucionà cap a la literatura A Cousas 1926, 1929 els dibuixos són acompanyats amb proses humorístiques sobre els problemes de la Galícia camperola Ja abans, amb la…