Resultats de la cerca

El seu tema predilecte fou la família mitjana francesa, contemplada lúcidament però amb tendresa És autor, també, dels diàlegs del film Clémentine chérie

La seva obra, pictòrica i litogràfica, pren per tema les escenes de la vida moderna i de la guerra, amb un realisme moderat Boxador knock-out , 1927, Musée National d’Art Moderne, París

Fill de Joan Bastinos i Coll, s’encarregà de la secció editorial de la llibreria del seu pare És autor de nombrosos llibres de pedagogia i de tema divers, com Armonía social 1873, Hojas secas 1922 i Estudios y recuerdos 1925 fundà la revista “El Monitor de Primera Enseñanza” 1859-1900

Doctor en filologia eslava per les universitats de Khàrkiv i de Kíev El 1839 publicà un recull poètic Dumy, i pesni i eščo koječto ‘Pensaments, cançons i quelcom més’ Escriví poesia de temàtica historicoromàntica principalment, i també sobre motius diversos Sirótnika ‘L’orfe’ i Dobruj den ‘Bon dia’, de tema camperol

Deixeble de JBChardin, CVan Loo i FBoucher, que l’influí granment Premi de Roma, anà en aquesta ciutat el 1756, on conegué Hubert Robert, amb qui treballà molt el paisatge, i l' abbé JCde Saint-Non, que el protegí Començà pintant obres de tema històric, que abandonà 1767, i passà al tema galant, molt més del gust del moment, amb l’encàrrec d' El gronxador Dins aquesta temàtica fou, amb JAWatteau, el pintor més important, però Fragonard abandonà el somieig de Watteau i escometé escenes més frívoles i eròtiques, plenes d’encant i pintades amb pinzellada solta i…

Deixeble d’Il Veronese i influït per Il Parmigianino, treballà preferentment a Venècia, on pintà quadres de tema religiós i de costums, de to idíllic i d’una notable riquesa de color, que foren molt estimats en els ambients cultes venecians Arcàngel Gabriel San Pietro, Belluno, Sant Joan Baptista Musée du Louvre, París

Acadèmic i professor de Sant Carles Reputat com a tècnic extraordinari, havia començat com a paisatgista amb temes de l’Horta, i després es dedicà preferentment al retrat —i l’autoretrat— i a un tipus de pintura de personal simbolisme, sovint de tema cervantí El Museu de Belles Arts de València té retrats seus

Fou professor de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i director de la secció de gravats de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, de la qual fou membre Són remarcables per la qualitat tècnica les grans làmines calcogràfiques de tema religiós, com El Beat Sebastià d’Aparicio , i algun retrat, com el de Josep Soler i del Olmo

És autor d’obres teatrals, com Una boira 1908 i Quan les arrels han mort 1910, i de narracions, com Goig infinit i Deslliurança Traduí Conte d’hivern , de Shakespeare 1909, i collaborà en diverses revistes de tema polític o teatral, com Cu-cut , La Tralla , De Tots Colors , Talia , Teatre Català , etc Era pare de Pere Calders i Rossinyol