Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
punt tipogràfic
Disseny i arts gràfiques
Unitat emprada en tipografia per a mesurar i designar el cos d’una lletra.
És la dotzena part del cícero i equival a 0,3759 mm/
metall d’impremta
Disseny i arts gràfiques
Tecnologia
Aliatge de plom i antimoni, emprat per a tipus d’impremta.
tipòmetre
tipòmetre
Disseny i arts gràfiques
Regle de metall, plàstic, etc, dividit en cíceros i punts, i en centímetres i mil·límetres.
Serveix per a amidar material tipogràfic, per a convertir les mesures del sistema mètric decimal al sistema tipogràfic, i a la inversa Normalment conté també les mesures dels caràcters més corrents 8, 9, 10, 11, 13, etc
cos
Disseny i arts gràfiques
Dimensió o alçada del tipus.
La unitat de mesura emprada per a determinar-ne les mides és el punt tipogràfic
Tomàs Vellvé i Mengual
Disseny i arts gràfiques
Grafista, il·lustrador i dissenyador tipogràfic.
Féu l’aprenentatge en diferents empreses d’arts gràfiques, i el 1950, installat com a professional, es dedicà especialment a la creació gràfica de cartells, calendaris, marques, etc Sobresortí també en el disseny d’alfabets tipogràfics el “tipus Vellvé” fou guardonat el 1971 amb el premi Laus i fos ulteriorment per la casa Neufville Vinculat des de la seva fundació a l’Agrupació de Grafistes del FAD, pertangué també a l’Aliança Gràfica Internacional i a l’Associació Tipogràfica Internacional Cal emplaçar el seu treball a mig camí entre unes imatges d’estètica acurada i uns pressupòsits de…
Eudald Puig i Soldevila
Disseny i arts gràfiques
Edició
Llibreter i editor.
S'establí a Barcelona, on obrí un establiment tipogràfic 1861 que reuní al seu voltant els literats més notables de l’època Milà, Rubió i Ors, Mañé i Flaquer, Piferrer, etc , amb els quals fundà el 1849 la revista El Locomotor , transformada més tard en El |ncora Fou un dels primers editors d’obres de teatre en català, que assoliren una gran difusió F Soler, Briz, etc Des del 1879 milità en el partit conservador i fou en diverses ocasions regidor de Barcelona
tipus
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les peces, generalment de metall d’impremta, foses en forma de paral·lelepípede de base rectangular, que porten en relleu, en una de llurs bases, una lletra o un signe i que, posades les unes al costat de les altres, adequadament ordenades, formen el motlle o la forma d’allò que hom vol imprimir.
La forma parallelepipèdica del tipus és trencada per diversos ressalts i fenedures, com el relleu de la lletra o del signe anomenat ull , l’altura que sobresurt i les entalles, algunes de les quals, els crans , permeten la ràpida identificació de la família a què correspon la lletra del tipus i la seva orientació en la composició, mentre que d’altres —l’entalla feta a la base oposada a l’ull— faciliten la collocació del tipus en el componedor El parallelepípede que sosté l’ull és anomenat arbre , i també és anomenada així la seva altura, la qual, juntament amb el cos —dimensió de la base…