Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
l’Eixample de Barcelona
Vista aèria de la part central de l’Eixample de Barcelona
© Fototeca.cat
Districte
Sector de Barcelona que des del 1984 constitueix un districte de la ciutat.
Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…
urbanisme
Projecte de ciutat ideal de Sforzinda, al segle XV
© Fototeca.cat
Urbanisme
Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…
pla urbanístic
Urbanisme
Ordenació sistemàtica, total o parcial, d’una ciutat o d’un nucli o conjunt de nuclis urbans, en previsió i amb programació del seu creixement futur.
Bé que el nom és recent, el contingut i les finalitats dels plans urbanístics responen a institucions antiquíssimes cada cop que, no pas espontàniament, sinó per raons demogràfiques, polítiques o militars, era establerta o transformada una ciutat, una zona o un nucli urbans, hi era aplicat, si més no embrionàriament, un pla urbanístic La gran extensió i complexitat de les ciutats i els nuclis urbans contemporanis fa que hom hagi de planificar a escala més àmplia, i així hom parla de plans metropolitans, comarcals, etc
pla urbanístic
Urbanisme
Representació, en una superfície plana o en maqueta, de l’ordenació, total o parcial, d’una ciutat o d’un nucli o conjunt de nuclis urbans.
Hom parla sovint de pla metropolità, comarcal, etc, segons que sigui una metròpolis o àdhuc tota una comarca el que és objecte del pla
pla
Urbanisme
Geografia
Representació, sobre una superfície plana, de la disposició d’una ciutat, edifici, parc, etc, o àdhuc dels elements (exèrcits, posicions, etc) que integren una batalla, acompanyada sovint de les corresponents indicacions onomàstiques.
Quan es tracta de grans ciutats o extensions, hom empra avui procediments fotogramètrics o ortofotogramètrics per a la confecció del pla
xarxa de serveis
Urbanisme
Xarxa que forneix la infraestructura per a cobrir les necessitats bàsiques d’una població, com ara aigua, enllumenat, electricitat o clavegueram.
marina
Marina de l’Estartit (Baix Empordà)
© CIC-Moià
Urbanisme
Superfície urbanitzada amb una àrea de flotació utilitzada com a instal·lació portuària i dividida en canals que fan de xarxa de comunicació entre les unitats residencials i la bocana de sortida a mar.
parc agrari
Urbanisme
Agronomia
Espai agrari periurbà, delimitat i gestionat amb l’objectiu de preservar-hi les funcions agràries pròpies i, a més, promoure-hi el desenvolupament econòmic i les explotacions agrícoles i conservar i difondre els valors ecològics i culturals associats.
infraestructura ambiental
Urbanisme
Qualsevol de les infraestructures destinades a serveis relacionats amb qüestions mediambientals o sanitàries.
En són exemples les infraestructures del clavegueram i de les xarxes de sanejament urbanes i les destinades al tractament de residus