Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat de Madrid, màster en urbanisme i graduat en sociologia i geografia a París Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya  1960-85, partit del qual formà part dels òrgans de direcció comitè central i executiu, i del Partit Comunista d’Espanya, fou responsable de política municipal i moviment popular, activitats que l’obligaren a exiliar-se a París 1962-68 Participà de la creació de l’organització política Bandera Roja 1968, amb Jordi Solé i Tura i Alfons Carles Comín Ha estat diputat al Parlament de Catalunya 1980-84, regidor 1983-95…

Titulada a l’ETSAB 1979, del 1982 al 1990 compartí estudi amb Enric Miralles i Moya , i l’any següent s’establí amb el seu propi nom Entre els seus projectes cal esmentar la remodelació de la fàbrica La Llauna de Badalona per a un centre d’ensenyament secundari amb E Miralles, premi FAD d’interiorisme 1987, el parc del cementiri d’Igualada premi de la Triennal de Milà 1991 i premi FAD d’arquitectura 1992, les installacions de tir olímpic de Barcelona premi Ciutat de Barcelona 1992, el Centre Social de la Mina a Sant Adrià de Besòs 1994, l’Escola-Llar de Morella Premio Nacional d’arquitectura…

Es graduà a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1934 i al Massachusetts Institute of Technology EUA el 1945 Primer premi d’arquitectura a l’exposició nacional de belles arts de Barcelona 1942, elaborà el pla de reforma i d’ordenació de Palma dut a terme des del 1950 Decantat ja clarament per l’urbanisme, fou professor de Sociologia Urbana a l’Instituto de Estudios de Administración Local de Madrid, i fou especialment rellevant la seva tasca en favor de la preservació del patrimoni artístic i arquitectònic, com ho testimonien els anys 1963-65 en què fou comissari general del Patrimonio…

Oposat als corrents del Novecento italià, es plantejà audaços problemes d’espai i de llum Una de les seves obres, els magatzems Rinascente, a Roma 1958-61, fou molt discutida Entre les seves construccions per a museus, en les quals ha sobresortit també com a decorador, cal destacar el Palazzo Bianco , a Gènova 1951, i el projecte d’un museu d’art egipci, al Caire Participà en diversos projectes urbanístics En el camp del disseny s’especialitzà en el moble, sobretot en el moble metàllic

Fou un tenaç propulsor de l’urbanisme i un dels pioners del planejament regional Professor d’urbanística de la Universitat de Liverpool 1915-35 i de la Universitat de Londres 1935-46 Com P Geddes, reclamà que el planejament fos precedit d’una enquesta de les necessitats territorials, econòmiques, socials i psicològiques dels habitants El seu mètode fou recollit en el manual Town and Country Planning 1933 i aplicat en una sèrie de plans Dublín 1913, amb Sidney Kelly regió de Doncaster 1922 Midlands occidentals 1946, amb Herbert Jackson Addis Abeba 1955, etc La realització major d’Abercrombie,…

Fou encarregat per l’ajuntament de Barcelona d’urbanitzar 1812 l’antic camí de Gràcia, projecte que no es dugué a terme fins el 1827 esdevingué la primera urbanització del passeig de Gràcia

Autor, el 1933, de l’Hôtel Latitude 43 a Sant Tropés, amb Mallet-Stevens féu el Pavillon de la Lumière de l’exposició universal de París del 1937 Al final de la Segona Guerra Mundial li fou confiada la urbanització de Saarbrücken El 1961 construí el Mémorial de la Déportation a l’illa de la Cité París

Centrà la seva activitat a Llombardia Villa Reale a Monza 1777 i especialment a Milà, on reformà al Palazzo Reale en estil neoclàssic 1769-78, i projectà el Palazzo Belgioioso 1777, una de les seves obres més belles, el Teatro alla Scala 1776-78 i altres palaus Urbanitzà la Piazza del l’Arcivescovado 1780, projectà la Via Santa Radegonda 1783 i els jardins públics construïts a Milà entre el 1782 i el 1787

Per encàrrec de l’ajuntament féu un projecte d’eixample de Barcelona 1857, aprovat, però no realitzat, en ésser admès el d’Ildefons Cerdà Féu també l’aixecament d’un pla molt detallat del nucli de la ciutat, dividit en cent divuit quarterons i a l’escala 1250 Projectà el Gran Teatre del Liceu de Barcelona inaugurat el 1847 Entre els seus escrits sobresurt Monografía del monasterio de Santa María de Junqueras de Barcelona 1854, on detalla l’edifici, desaparegut

Fou arquitecte diocesà 1919, director de construccions escolars des del 1921, professor de l’Escola d’Arts i Oficis 1925-30, delegat de belles arts a les Balears 1931 i arquitecte municipal de Palma des del 1933 Bon coneixedor de l’arquitectura catalana antiga, hi dedicà alguns treballs Relacionat amb els arquitectes i els intellectuals de la segona generació noucentista de Barcelona, la seva obra restà influïda per les formes tradicionals convent de ses Saleses, desaparegut, casa Alzamora, residència Marivent, sovint tenyides d’italianisme clínica Munar —actual Hostal Arxiduc—, església des…