Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
Francesc Fàbregas i Vehil
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Membre del GATCPAC Grup d’Artistes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània des del 1933, fou director del projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances, representant del GATCPAC i també director de la cooperativa, amb el mateix nom, encarregada de la subvenció de l’obra Afiliat al PSUC 1936, el 1937 fou arquitecte assessor del departament de construcció del Consell d’Economia de Catalunya Coautor, amb Joan Grijalbo, de l’obra Municipalització de la propietat urbana 1937, s’exilià el 1939 i residí primer a Santo Domingo i més tard a Cuba, on…
Oriol Bohigas i Guardiola

Oriol Bohigas i Guardiola
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i investigador.
Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la ronda del…
, ,
Ricard Bofill i Leví

Ricard Bofill i Leví
Arquitectura
Urbanisme
Cinematografia
Arquitecte i urbanista.
Format com a arquitecte a l’ETSAB, en fou expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques Completà la seva formació a la Universitat de Ginebra i, en tornar a l’Estat espanyol, el títol no li fou reconegut malgrat exercir com a arquitecte Amb un equip d’arquitectes, dissenyadors, economistes, sociòlegs i intellectuals, entre els quals hi havia l’escriptor JA Goytisolo i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, creà el Taller d’Arquitectura Barcelona, 1961, grup que tingué una considerable incidència en la renovació de l’arquitectura i l’urbanisme els anys seixanta i setanta, a fi de dotar-los…
,
Nicolas-François Blondel
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, enginyer i urbanista francès.
En el seu llibre Cours d’architecture 1675-83 definí i defensà el classicisme arquitectònic més estricte És autor, a París de l’arc de triomf dit Porte de Saint-Denis 1671-72
Jacques François Blondel
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista francès.
El 1739 obrí a París una important escola d’arquitectura Acadèmic el 1756 i teòric influent, defensà la puresa clàssica enfront del nou gust per l’ornamentació És autor de la plaça d’armes de Metz
Leonardo Benevolo
Arquitectura
Urbanisme
Urbanista i historiador de l’arquitectura italià.
Graduat en arquitectura per la Universitat de Roma l’any 1946, fou professor universitari a Roma, Florència i Venècia Fou un dels capdavanters en l’estudi dels problemes urbans de les ciutats modernes Entre els seus escrits cal remarcar Storia dell’architettura moderna 1960, Le origini dell’urbanistica moderna 1963, Storia dell’architettura del Rinascimento 1968 i L’Arte e la città contemporanea 1975 Cal destacar també L’architettura del nuovo millennio 2006, l’entrevista publicada en llibre La fine della città 2011 i Il tracollo dell’urbanistica italiana 2012 A més de l’activitat docent i…
Àngel Josep Baixeras

Àngel Josep Baixeras
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
L’any 1878 presentà al senat un projecte de llei per a la reforma interior de les grans poblacions Intervingué en la redacció de la llei d’expropiació forçosa del 1879 El mateix any presentà a l’ajuntament de Barcelona un pla de Reforma Interior de la ciutat que afectava bona part del barri antic i que fou aprovat el 1881 El pla, que tenia un pressupost de 177959907 pessetes i representava l’expropiació de 1990 cases particulars, trobà una forta oposició, fins que el govern en confirmà l’aprovació el 1889 Mort Baixeras, el 1894 l’ajuntament comprà els drets d’autor i la documentació del pla…
André Le Nôtre
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Jardineria
Arquitecte i jardiner francès.
Aprofitant les descobertes del moment sobre la pressió atmosfèrica, donà un gran valor als efectes d’aigua en els seus dissenys de jardins, sempre de perspectiva oberta Treballà a les Tulleries 1637, Saint-Germain-en-Laye, Saint-Cloud, Meudon, Fontainebleau i Chantilly, però les seves realitzacions cabdals són Vaux-le-Vicomte 1655-61 i Versalles 1661-1700
Claude Nicolas Ledoux
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista francès.
És autor del teatre de Besançon 1778-84 i de les presons d’Ais de Provença 1786 Projectà 1773-79 les salines de Chaux a Arcet-Sernans Franc Comtat, ciutat industrial de pla circular on són pensades totes les dependències d’hàbitat i treball, antecedent de les ciutats industrials del s XX Féu també el conjunt dels pavellons d’arbitris del recinte de París 1784-87
Josep Maria Botey i Gómez
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Format a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, fins el 1984 treballà en equip amb A Bosch i Ll Cuspinera Junts feren l’edifici del Museu de Granollers 1971 i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Casa de Maternitat de Barcelona, seu del Departament de Sanitat de la Generalitat premi FAD 1982 Individualment és autor dels teatres auditori de Granollers i de Parets del Vallès, del Museu Diocesà de Barcelona, de la Pia Almoina, del Pla Director de la Catedral de Barcelona i de la rehabilitació de la Casa Batlló d’A Gaudí, com també de la rehabilitació de la catedral de Pereira a Colòmbia Ha…