Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
vila nova
Urbanisme
Història
Del segle XIII al XVI, població creada en virtut de carta de poblament o privilegi atorgat per la corona o pel baró.
vila nova
Urbanisme
Història
A l’edat mitjana, nucli urbà format al voltant d’una ciutat o vila emmurallada; burg, raval.
ciutat jardí
Urbanisme
Teixit urbà de cases unifamiliars aïllades, envoltades de jardí dins la pròpia parcel·la.
El terme estricte, però, es refereix a la concepció de Sir Ebenezer Howard 1850-1928 expressada en Tomorrow, a Paceful Path to Real Reform 1898 i realitzada en part a Letchworth Garden City 1904, per B Parker i R Unwin i a Welwyn Garden City 1920, per L de Soissons Aquestes realitzacions es caracteritzen per l’ús de l’habitatge unifamiliar aïllat o en renglera, amb jardins al voltant, estructurat en forma de raïms de cases i amb un centre comercial representatiu Tanmateix, l’esquema teòric de Howard era circular, de 500 ha de superfície i capacitat per a 30 000 h, amb un parc central de 70 ha…
ciutat infantil
Urbanisme
Centre d’esplai i atracció en el qual se simula una ciutat a escala dels infants; entre les més conegudes hi ha Disneyland, a Califòrnia, i el Nadu Rodam, als Països Baixos.
El terme és aplicat, també, en els països d’economia planificada, per a designar el conjunt d’installacions destinades als infants escoles, guarderies, menjadors
ciutat industrial
Urbanisme
Ciutat originada per la indústria, que hi és la funció predominant ( nucli industrial
).
Entre els factors determinants d’aquest tipus de ciutat hi ha la proximitat de les primeres matèries actualment poc important si el transport pot ésser fet sense dificultat i la facilitat de reclutar mà d’obra barata Les ciutats industrials no han sorgit solament a causa de les necessitats creixents de les regions que les envolten, sinó que algunes vegades hi resulten sobreposades, i només poden desenvolupar-se mitjançant mà d’obra exterior Els tipus principals de les ciutats industrials són els centres miners i les ciutats especialitzades en indústries de transformació La primera formulació…
ciutat de pont
Urbanisme
Ciutat sorgida per tal de controlar el pas d’un riu, i sovint amb caràcter de fortificació, per oposar-se al pas de l’enemic, quan els ponts són de pas obligat en les rutes de penetració al país (Avinyó, Orleans, Tours).
El cas més freqüent és el de riberes dissimètriques en què l’una és més alta que l’altra Varsòvia, Kíev, i aleshores la ciutat com a baluard defensiu s’installa a la part aturonada i desborda amb el creixement la vora contrària, on s’installen els barris industrials i els suburbis, mentre que les funcions administratives i comercials són reservades al nucli inicial Lió, Praga, Budapest Si el riu és fronterer, les ciutats s’hi installen amb aquesta funció, i normalment una d’elles, en una banda, té una funció principal, i a l’altre cap de pont n'hi ha una altra de funció subalterna Estrasburg…
barri xinès
Urbanisme
A la majoria de les ciutats industrials nord-americanes, barri on viu la colònia xinesa i al qual imprimeix la seva particular personalitat.
barri residencial
Urbanisme
Barri en el qual domina la residència; portat a l’extrem, esdevé el barri dormitori.
El concepte de barri residencial no fa referència, urbanísticament, a l’estatus social dels habitants del barri, bé que l’ús vulgar sol aplicar-lo, inexactament, als barris o sectors urbans en els quals domina l’edificació luxosa
barri dels negocis
Urbanisme
Barri on es concentren els afers comercials.
No és un barri en el sentit sociològic, puix que gairebé no té població domiciliada Generalment situat al cor de la ciutat, o prop del vell centre històric, reuneix els centres terciaris o d’intercanvi bancs i assegurances, oficines centrals d’empreses industrials o de serveis i el de decisió comercial, econòmica i fins i tot política govern local i delegacions del govern estatal Es caracteritza per un alt índex de volum edificat i de collaboracions terciàries