Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
plaça
Porxos de la plaça Gran de Calaf
© CIC-Moià
Urbanisme
Lloc ample i espaiós, a l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers.
A l’antiguitat fou el centre de la vida política i comercial a Grècia era anomenada àgora, i a Roma, forum i era el lloc on es concentraven tots els edificis públics importants A l’edat mitjana continuà tenint la mateixa funció i aparegueren les places quadrades i porticades Aquest tipus de plaça continuà durant el Renaixement, bé que en aquest moment aparegué un nou concepte de plaça monumental oberta i amb efectes de perspectiva, efectes molt més rebuscats durant el Barroc, com n'és un exemple la plaça de Sant Pere del Vaticà Amb el neoclassicisme tornaren les places tancades i porticades,…
qạsba
Urbanisme
Nom donat als barris antics de diverses ciutats nord-africanes habitats per població autòctona.
Originàriament qaṣaba indicava el recinte fortificat d’una ciutat o alcassaba
centre comercial
Centre comercial
© Fototeca.cat-Corel
Urbanisme
Sector comercial, planificat i edificat de soca-rel, on a l’entorn de galeries comercials, hom disposa un cert nombre de locals de serveis (bars, restaurants, sucursals bancàries) i algunes sales d’espectacles.
Els primers centres comercials es constituïren als EUA en 1946-48
centre
Urbanisme
Nucli de la població en el qual convergeixen les principals activitats econòmiques o administratives d’una comarca o regió.
zonificació
Urbanisme
Descomposició de la ciutat en zones segons usos i densitats.
Les primeres zonificacions sorgiren a la fi del s XIX i al començament del XX com a ordenances municipals de policia urbana, per a evitar les incompatibilitats entre diversos usos i certs conflictes socials El moviment racionalista recollí l’herència de la zonificació i la introduí en la seva proposta de ciutat funcional La zonificació funcional en espais especialitzats a les ciutats ha estat sotmesa a crítica des de mitjan de la dècada dels vuitanta En aquest sentit, el planejament racionalista i funcional ha experimentat un autèntic retrocés enfront del planejament historicista, el qual fa…
vila franca
Urbanisme
Història
Vila nova de creació reial en territori que gaudia de franqueses concedides per sobirans amb anterioritat.
Acostumava a tenir una carta de poblament o de franquesa amb condicions favorables per a atreure la gent del camp a la nova població Foren creades a partir de la fi del s XI i fins al començament del s XIII
urbanització
Urbanisme
Terreny delimitat artificialment on hom fa les operacions necessàries (traçat de carrers, clavegueres, xarxa elèctrica, etc) per a poder edificar-hi un nucli de població.
urbanificació
Urbanisme
Nom donat també a l’urbanisme en tant que és l’aplicació dels principis de l’urbanisme o urbanística (disciplina científica).
ciutat episcopal
Urbanisme
Ciutat amb seu de bisbat, que estigué històricament sotmesa al poder temporal del seu bisbe.