Resultats de la cerca

La planificació urbanística, a partir dels anys seixanta, ha tendit a definir les zones primerament per l’ús prioritari o exclusiu que hom els dóna ús residencial, industrial, etc, o altres de més específics, com l’hospitalari, el portuari, etc i, en segon lloc, per la intensitat màxima que hom permet, la qual és determinada per la grandària de la unitat base com és ara la petita indústria o la gran indústria o, en el cas de la residència, pel tipus arquitectònic i la densitat que li correspon com l’eixample intensiu, l’eixample semiintensiu, la ciutat jardí intensiva, la ciutat jardí…

El cas més clar són les ciutats en què aquesta funció predomina sobre tota altra Uppsala, Coïmbra, Göttingen, Cambridge, Aarhus, Lovaina, Princeton, Akademgorodok Els edificis universitaris representen els conjunts més grandiosos, i els serveis ciutadans són en funció dels estudiants que hi resideixen El terme ha estat aplicat també actualment al conjunt d’edificis universitaris d’una ciutat i que formen una petita ciutat especialitzada dins l’àrea urbana Blindern, a Oslo Orsay, a París Fann, a Dakar Berkeley, a San Francisco

És de fundació voluntària, en el marc d’una planificació física del territori, i és incompatible amb una bona estructura urbana o regional, que requereix, si no l’autosuficiència que hom reserva per al conjunt regional, sí, almenys, l’autonomia La primera ciutat satèllit creada fou a Estocolm Vällingby, però els problemes de lentitud en el desenvolupament industrial han provocat l’emigració diària de la mà d’obra vers el centre de la ciutat Uns altres exemples es donen a Alemanya Sennestadt, prop de Bielefeld Hochdahl i Garath, prop de Düsseldorf, a les ciutats dels pòlders del Zuiderzee i a…