Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
urbanisme

Projecte de ciutat ideal de Sforzinda, al segle XV
© Fototeca.cat
Urbanisme
Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…
Louis Isadore Kahn
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista estonià, naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat de Pennsilvània, on obtingué el títol el 1924 Després d’haver viatjat uns quants anys per Europa exercí la docència a la Universitat de Yale 1947-57 i a la de Pennsilvània d’ençà del 1957 Fou per a aquestes institucions que realitzà les seves primeres construccions d’importància el museu d’art de la Universitat de Yale, a New Haven 1951-53 i l’Alfred Newton Richard Medical Research Building per a la de Pennsilvània, a Filadèlfia 1957-61 Durant la dècada dels seixanta mantingué una profusa activitat constructiva, no solament als EUA diverses fàbriques Olivetti la seu…
Manuel Baldrich i Tibau
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Fou arquitecte de la diputació provincial de Barcelona 1944 i director de l’oficina d’urbanisme provincial 1948 Guanyà el primer premi al Concurs d’Idees d’Urbanització de la zona baixa de Montjuïc 1935, i també el Concurs d’Informacions Tecnicourbanístiques per a poblacions de més de 20000 h 1953 És autor de diversos plans generals, especialment del pla general d’ordenació de la província de Barcelona 1959 Entre les seves obres destaquen les Llars Mundet, a Horta Barcelona, la residència collegi Bell-lloc, a la Roca del Vallès Vallès Oriental en els quals féu collaborar molts…
Gabriel Alomar i Esteve

Gabriel Alomar i Esteve
Antoni Salvà (CC BY-SA 4.0)
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Es graduà a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1934 i al Massachusetts Institute of Technology EUA el 1945 Primer premi d’arquitectura a l’exposició nacional de belles arts de Barcelona 1942, elaborà el pla de reforma i d’ordenació de Palma dut a terme des del 1950 Decantat ja clarament per l’urbanisme, fou professor de Sociologia Urbana a l’Instituto de Estudios de Administración Local de Madrid, i fou especialment rellevant la seva tasca en favor de la preservació del patrimoni artístic i arquitectònic, com ho testimonien els anys 1963-65 en què fou comissari general del…
pla urbanístic
Urbanisme
Ordenació sistemàtica, total o parcial, d’una ciutat o d’un nucli o conjunt de nuclis urbans, en previsió i amb programació del seu creixement futur.
Bé que el nom és recent, el contingut i les finalitats dels plans urbanístics responen a institucions antiquíssimes cada cop que, no pas espontàniament, sinó per raons demogràfiques, polítiques o militars, era establerta o transformada una ciutat, una zona o un nucli urbans, hi era aplicat, si més no embrionàriament, un pla urbanístic La gran extensió i complexitat de les ciutats i els nuclis urbans contemporanis fa que hom hagi de planificar a escala més àmplia, i així hom parla de plans metropolitans, comarcals, etc
pla urbanístic
Urbanisme
Representació, en una superfície plana o en maqueta, de l’ordenació, total o parcial, d’una ciutat o d’un nucli o conjunt de nuclis urbans.
Hom parla sovint de pla metropolità, comarcal, etc, segons que sigui una metròpolis o àdhuc tota una comarca el que és objecte del pla