Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Josep Ramoneda i Puiggròs
Urbanisme
Cartografia
Cartògraf i urbanista.
Residí des d’infant a Buenos Aires, on estudià dibuix Installat definitivament a Barcelona 1927, collaborà en l’aixecament del pla oficial de la ciutat i hi ha intervingut en diverses planificacions urbanístiques Fou professor de topografia a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i conreà la pintura El seu germà Francesc Ramoneda i Puiggròs Barcelona 1905 — 1977, pintor, format també a Buenos Aires, presentà obres a Barcelona, a Madrid, a Tucumán, a Buenos Aires, etc Fou professor de dibuix i pintura de la Universitat de Tucumán 1946-49 i retratà per encàrrec oficial Juan Perón i…
plaça

Porxos de la plaça Gran de Calaf
© CIC-Moià
Urbanisme
Lloc ample i espaiós, a l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers.
A l’antiguitat fou el centre de la vida política i comercial a Grècia era anomenada àgora, i a Roma, forum i era el lloc on es concentraven tots els edificis públics importants A l’edat mitjana continuà tenint la mateixa funció i aparegueren les places quadrades i porticades Aquest tipus de plaça continuà durant el Renaixement, bé que en aquest moment aparegué un nou concepte de plaça monumental oberta i amb efectes de perspectiva, efectes molt més rebuscats durant el Barroc, com n'és un exemple la plaça de Sant Pere del Vaticà Amb el neoclassicisme tornaren les places tancades i porticades,…
Miguel Fisac Serna
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i teòric de l’urbanisme.
Titulat el 1942, amb l’Instituto Nacional de Óptica Daza de Valdés, de Madrid 1948, abandonà el monumentalisme de l’escola madrilenya de la postguerra i derivà cap a formes orgàniques semblants a les dels països escandinaus Instituto de Formación del Profesorado de Enseñanza Laboral, de Madrid, 1953 Els anys seixanta substituí el maó pel formigó i creà peces amb pretesat Centro de Estudios Hidrográficos, de Madrid, 1961 La seva arquitectura religiosa, que conjuga la llum amb el dinamisme dels murs, fou de les més representatives de l’Espanya de la segona meitat del sXX esglésies dels dominics…
urbanisme

Projecte de ciutat ideal de Sforzinda, al segle XV
© Fototeca.cat
Urbanisme
Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…