Resultats de la cerca

A catorze anys inicià la seva activitat periodística, en català Interessat per l’agricultura, guanyà diversos premis amb monografies de tema vitícola Dirigí Catalunya Agrícola 1909 i fou secretari de redacció de Resumen de Agricultura des del 1910, i redactor del Diario de Barcelona des del 1914 Collaborà també a La Veu de Catalunya , La Vanguardia , El Matí , etc El 1932 fundà i dirigí Agricultura i Ramaderia 1932-36 Féu traduccions i escriví Cataluña agrícola 1943 Fou soci fundador de l’Associació de Premsa de Barcelona

Estudià a Saragossa i ingressà al noviciat jesuïta de Balaguer 1867 Completà els estudis a França durant el desterrament dels jesuïtes del 1870 al 1873, i de retorn fou professor de retòrica a València i Veruela i de Sagrada Escriptura i hebreu a Tortosa Fou també prefecte d’estudis a Barcelona És autor de moltes obres religioses i de temes escripturístics, editats entre el 1885 i el 1924 Escriví sempre en castellà, i és tingut per un estilista de la llengua Redactà molts anys les columnes de la Revista Popular de Barcelona, amb el pseudònim de Leandro

Estudià a l’Academia de Ingenieros de Guadalajara 1874-78 Es distingí en obres militars el Pirineu, Lleida, Cuba, el Marroc, etc i en la campanya de Melilla 1893 Ascendit a comandant, fou cap de la nova secció de balons aerostàtics de l’exèrcit 1896 per organitzar-la, visità diversos països europeus A proposta seva, l’exèrcit adoptà el tipus de baló-estel, i el féu construir a Guadalajara Amb la unitat aerostàtica, intervingué en la guerra del Marroc, on organitzà un servei d’observació des de l’aire Intervingué en diversos congressos internacionals d’aerostació científica Berlín, 1902…

Republicà federal, fou president del Comitè Regional de Catalunya Sostingué correspondència amb el general Prim, del 1858 al 1869 És autor de novelles, d’un diccionari castellà-francès i d’una Historia de Sabadell Era pare de la compositora i pedagoga  Narcisa Freixas

Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l’Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que se secularitzà després de la guerra civil Periodista, signant Víctor Montserrat , fou corresponsal a Espanya de La Croix i L’Aube i denuncià amb gran ressò l’estat dels camps de concentració franquistes Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s’establí a París, on publicà Le drame d’un peuple incompris 1937, sobre els bascs Hi fundà l’editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals Establert a Madrid vers el 1970, dirigí…

Es destacà en la lluita contra la filloxera i en la replantació de les vinyes després de la plaga El 1893 escriví Instrucciones para el cultivo de la viña americana , premiat a Barcelona aquell any, i collaborà en les publicacions L’Art del Pagès , La Veu de Catalunya i El Cultivador Moderno , que fundà Marc Mir i Capella

Fou director del laboratori d’anàlisi química de l’Institut Agrícola Català a Sant Isidre 1908-18 i dels serveis tècnics d’agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Part dels articles publicats al setmanari  L’Àpat 1904-18, que després s’anomenà Bon Seny 1919-21 —fundat i dirigit pel seu germà Manuel Raventós —, de to amè i familiar, conformen els cinc volums de Proses de bon seny 1915 És coautor del manifest d’autors catòlics Per la dignificació de la novella 1930 Publicà també  La llei de l’amor 1917 i  A un jove 1920, assaigs d’actitud moralista, el retrat rural La vida al camp Memòries…