Resultats de la cerca

Des de la segona meitat dels anys setanta, aparegueren tres sistemes que utilitzen cintes magnètiques normalitzades però no intercanviables el VHS de la Japan Victor Company JVC, el Betamax de la Sony i el VCR 2 000 de la Philips cinta magnètica A partir de la meitat dels anys vuitanta, el VHS desplaçà els altres dos sistemes del mercat La irrupció de la tecnologia digital i la difusió d'altres menes de suport especialment el CD-ROM més resistents, manejables i eficients a partir de la darrera dècada del sXX i, sobretot, la difusió d'internet, el vídeo esdevingué…

Aquests discs van proveïts d’uns solcs finíssims microsolcs i són de material plàstic La lectura pot ésser feta amb un dispositiu piezoelèctric, amb una agulla de diamant, o bé òptic, amb un làser i un sensor fotoelèctric collocats a les dues cares del disc, que és transparent i flexible Hi ha diferents sistemes de videodisc Els sistemes CED Capacitive Electronic Device i VHD Very High Density són de tipus capacitiu i tenen un funcionament anàleg al dels discs fonogràfics clàssics consisteixen en un disc giratori i una agulla que hi manté un contacte físic Així, per la superfície del…

Aquests sistemes tenen diverses aplicacions, com, per exemple, vigilància de trens, circulació en carreteres i autopistes, aeroports, sales d’operacions, etc

Dels sistemes comercials, teòricament, el sistema més perfecte és el francès de 819 línies, però la pràctica demostra que el sitema europeu CCIR de 625 línies és suficient, i per això aquest és el més corrent televisió

El senyal de luminància constitueix l’única informació de la imatge que és transmesa en els sistemes en blanc i negre, mentre que en els de televisió en colors són transmesos, a més, dos senyals de crominància que corresponen al color televisió

Consta de dos components, el to i la saturació , i és completament independent del valor de la luminància

A l’emissora, les imatges a transmetre són convertides en senyals elèctrics mitjançant la càmera de televisió, la qual, proveïda del tub analitzador adequat, fa l’ exploració de la imatge El senyal corresponent a la imatge, anomenat senyal de vídeo , és transmès juntament amb el de so o senyal d’àudio , dins un canal determinat, mitjançant dues portadores d’imatge i de so, respectivament d’una freqüència molt elevada VHF o UHF Aquestes dues informacions són rebudes al receptor, que s’encarrega de restituir la imatge en el tub i el so per mitjà dels circuits adequats Hi ha diversos …

L’amplada d’aquesta banda depèn del tipus de transmissió així, en radiodifusió la banda és relativament estreta 9 kHz en AM i uns 225 kHz en FM i hom no acostuma a parlar de canals, sinó que tota emissió és caracteritzada per una freqüència o bé una longitud d’ona però en el cas de la televisió, en què la banda és molt ampla, convé assignar uns canals d’una amplada definida, a fi d’establir un nombre d’emissores limitat i evitar les interferències Per un canal de TV és transmesa la informació corresponent a la imatge i la del so, i, doncs, hi ha una portadora d’imatge modulada pel senyal de…

Comprèn un nombre determinat de trames que depèn dels tipus d’entrellaçament emprat correntment, una imatge té dues trames

Fou el primer que emprà la integració fotoelèctrica i substituí immediatament els sistemes puntuals d’exploració mecànica Consisteix en un canó electrònic que genera un feix d’electrons per a l’exploració de la superfície d’un mosaic fotosensible Aquest consta d’una placa prima de mica amb una capa metàllica sobre la cara posterior, per on hom obté el senyal elèctric de vídeo La cara anterior del mosaic, sobre la qual hom projecta la imatge de l’escena, és formada per una infinitat de granets microscòpics d’argent recoberts de cesi, que formen petites cèllules fotoemissives En ésser illuminat…