Resultats de la cerca

Un televisor consta dels elements següents un selector de canals VHF o sintonitzador UHF, un oscillador local, un mesclador, un amplificador de freqüència intermèdia, un detector-separador d’àudio i de vídeo, els amplificadors corresponents d’aquests senyals i el detector de so amb l’amplificador de baixa freqüència Hi ha, a més, l’alimentació i tot el sistema per a l’exploració de la pantalla oscilladors de línia i de trama, compensador de fase-freqüència, separador de sincronismes, etc, juntament amb els controls d’ajust corresponents

L’amplada d’aquesta banda depèn del tipus de transmissió així, en radiodifusió la banda és relativament estreta 9 kHz en AM i uns 225 kHz en FM i hom no acostuma a parlar de canals, sinó que tota emissió és caracteritzada per una freqüència o bé una longitud d’ona però en el cas de la televisió, en què la banda és molt ampla, convé assignar uns canals d’una amplada definida, a fi d’establir un nombre d’emissores limitat i evitar les interferències Per un canal de TV és transmesa la informació corresponent a la imatge i la del so, i, doncs, hi ha una portadora d’imatge modulada pel senyal de…

A l’emissora, les imatges a transmetre són convertides en senyals elèctrics mitjançant la càmera de televisió, la qual, proveïda del tub analitzador adequat, fa l’ exploració de la imatge El senyal corresponent a la imatge, anomenat senyal de vídeo , és transmès juntament amb el de so o senyal d’àudio , dins un canal determinat, mitjançant dues portadores d’imatge i de so, respectivament d’una freqüència molt elevada VHF o UHF Aquestes dues informacions són rebudes al receptor, que s’encarrega de restituir la imatge en el tub i el so per mitjà dels circuits adequats Hi ha…