Resultats de la cerca

Entrà en servei l’any 2009 El 24 de març de 2015 un Airbus A320 de la companyia que feia el vol 4U9525 Barcelona-Düsseldorf s'estavellà al terme de Prats de Blèuna Auta regió Provença-Alps-Costa Blava, en una zona molt inaccessible, a uns 1800 m d’altitud A bord hi viatjaven 150 persones, i no hi hagué supervivents L’avió, que havia passat les revisions reglamentàries, seguia el trajecte previst i efectuà un descens de 8 minuts des de 10000 metres d’altitud fins a estavellar-se Les víctimes eren sobretot de nacionalitat alemanya 72 i espanyola 51, i la resta eren de 13…

El 1898 emigrà a l’Argentina, on establí el primer taller mecànic d’automòbils a Buenos Aires Posteriorment tornà a Europa i, després d’aprendre a pilotar avions a França, al juliol del 1914 guanyà la Copa Montañesa de Aviación en recórrer en un dia el trajecte Santander-Angulema 635 km Després d’una estada a Cuba, fou instructor de vol a l’Escuela Nacional de Pilotos de Getafe El 1916 fou contractat per l’empresa aeronàutica Pujol, Comabella i Cia El 2 de juliol d’aquest any féu el primer vol Barcelona-Palma en 2 hores i vuit minuts en un aparell Hedilla II - Rhône 80 CV , el primer fabricat…

L’aeròdrom s’ha convertit en un referent del paracaigudisme mundial i hom hi organitza tot tipus de campionats Es troba a nivell del mar, té dues pistes asfaltades, 17/35 de 498 x 21 m, 14 hangars i les installacions adients per a les activitats desenvolupades Codi OACI LEAP

Segons Weidenreich, les restes pertanyen a una raça de transició neandertaliana semblant a la de Škul Palestina

Comprèn les províncies històriques de Dalarna, Wärmland, Närke, Västmanland, Södermanland i Uppland Encara avui hom considera dividida Suècia en les tres regions de Götaland, Svealand i Norrland

Les primeres restes d’estructures que probablement servien propòsits cerimonials daten entre el 8500 i el 7000 aC fossats per a sostenir, segurament, troncs de tipus totèmic Hom ha distingit fins a sis fases en la construcció del monument, durant la transició del Neolític  a l’ edat del bronze  3000-1500 aC, però a grans trets se’n poden distingir tres períodes El primer vers el 3000 aC era una gran plataforma circular de terra, de 97,5 m de diàmetre, amb petites fosses d’incineració El segon representà la construcció vers el 2500 aC d’un doble cercle concèntric de pedres en una bona part…

Té els precedents en la línia postal Barcelona-Palma 1921, adjudicada a la companyia Aeromarítima Mallorquina la companyia Aerotaxi 1934 per a donar servei als primers passatges turístics i en la constitució de la companyia LAPE Línies Aèries Postals Espanyoles, antecessora d’Iberia 1935, amb les primeres línies regulars Palma-Barcelona Fins el 1938 s’utilitzaren alternativament les installacions de l’aeroport militar de Son Sant Joan i les del particular de Son Bonet, però des del 1939, les noves línies comercials regulars de Lufthansa i Iberia utilitzaren exclusivament aquest darrer, que…

L’any 1901 l’exèrcit espanyol cedí a l’ajuntament de Palma els terrenys que ocupaven les murades en canvi d’una finca de 32 ha que posseïa dins el terme de Marratxí Afectat al tràfic civil, esdevingué l’aeroport de Mallorca ja abans del 1936 i amb un desenvolupament accelerat en el període 1939-59 Substituït en la darrera data per l’aeroport de Son Sant Joan, ha esdevingut la seu de l’Aeroclub de les Balears El 2008 hi operaven, a part del Real Aeroclub de Mallorca, les escoles de pilots Aerotec i Panamedia, Sloane Helicopters escola d’helicòpters estrangera, Air Experience escola, taller i…

Fou començat a construir per la família Betriu l’any 1976 i, bé que de titularitat privada, fou declarat d’interès general La construcció acabà el 1980 però no entrà en servei fins el 1982, coincidint amb les fortes inundacions que deixaren negada la vall del Segre, i fou clau per a evitar que aquest territori quedés totalment aïllat La concessió dels vols fou atorgada a la companyia Aviaco, que explotà la línia regular Barcelona-la Seu-Barcelona amb l’aval del govern català i del govern andorrà per les possibles pèrdues econòmiques A causa del dèficit d’explotació que accentuà l’entrada en…