Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
cultura de Bandung
Prehistòria
Cultura mesolítica de Java caracteritzada per una indústria de fulles d’obsidiana amb fulles denticulades, puntes triangulars i alguns objectes d’os molt simples.
cultura de Baden
Prehistòria
Cultura prehistòrica d’època eneolítica el nom de la qual deriva del poble de Baden, al sud de Viena, i que s’estengué per una bona part de l’Europa central (Àustria, Txèquia, Hongria, sud de Polònia i Romania) a la primeria del segon mil·lenni aC.
La base econòmica era el conreu dels cereals i la ramaderia bous, porcs i bens És típica la seva ceràmica decorada amb línies incises seguides i punteig
Badarià
Prehistòria
Període de la prehistòria egípcia corresponent al Calcolític inicial.
La cultura badariana s’estengué per una part de l’Egipte mitjà, tot l’alt Egipte i la zona nord del Sudan El jaciment epònim és El-Badari, a la vora dreta del Nil, a l’Egipte mitjà Són, sobretot, conegudes les necròpolis, amb els cadàvers arrupits i amb amulets de vori d’hipopòtam o estatuetes femenines de ceràmica Els poblats eren de cabanes de fibra vegetal o de paravents Els badarians conreaven el blat i l’ordi, que conservaven en sitges excavades a terra i revestides de fang La caça i la pesca eren importants encara hom troba hams d’os i puntes de fletxa Sembla que hi havia un comerç…
Bacsonià
Prehistòria
Etapa inicial del Neolític a la Indoxina.
El jaciment de Bac-son, al Tonquín, li dóna el nom És una indústria d’esberles tallades, palets de riera retocats, destrals polides i ceràmica, a vegades amb decoració impresa
Ayampitià
Prehistòria
Cultura paleolítica de l’Argentina que té aquest nom pel jaciment d’Ayampitín, on es troba estratificada sobre la cultura anomenada ongamiriana.
És una fina indústria de puntes lanceolades, de fulla de llorer, i triangulars amb peduncle Han estat trobades també restes d’aquesta cultura a Bolívia
Aurinyacià
Prehistòria
Cultura prehistòrica del Paleolític superior que ha pres el nom del jaciment d’Aurinhac, a Comenges, Gascunya.
En principi fou considerat com una cultura unitària, dins la qual eren inclosos tots els jaciments del Paleolític superior anteriors al Solutrià Després l’Aurinyacià ha estat dividit, i se n'ha separat el Gravetià dit també Perigordià Els aurinyacians eren ja homes de tipus físic modern Cromanyó, tenien un utillatge de sílex amb instruments variats i adaptats a les diverses finalitats raspadors, burins, puntes Conegueren la pintura rupestre i l’escultura L’Aurinyacià s’estengué per la major part d’Europa i part d’Àsia Sibèria
Aterià
Prehistòria
Indústria prehistòrica del nord d’Àfrica, estesa per tot el Magrib i bona part del Sàhara, que començà al Paleolític mitjà i es prolongà durant un llarg període, no ben definit, del Paleolític superior.
El nom deriva del jaciment del Bir-el-Ater sud de Tunísia Tipològicament s’assembla al Mosterià, però té tipus propis, sobretot la punta amb peduncle
cultura d’Arzachena
Prehistòria
Cultura prehistòrica, d’època eneolítica, de l’extrem nord de Sardenya, caracteritzada per tombes de cercles de pedra.
cultura d’El Argar
Prehistòria
Cultura prehistòrica de l’edat del bronze, vigent vers 1500-1000 aC.
Nom derivat del poblat d’El Argar, al terme d’Antas província d’Almeria Pere Bosch i Gimpera, que creà aquesta denominació vers el 1920, creia que des d’un focus original al sud-est peninsular s’havia estès per gairebé tot el territori hispànic, hipòtesi que fou unànimement acceptada Els estudis de Miquel Tarradell, a partir del 1949, demostraren que es limita a una zona que comprèn aproximadament les províncies de Granada, Almeria, Múrcia i Albacete, i entra fins a l’extrem sud del País Valencià jaciments del Cabezo Redondo de Villena, de Sant Antoni d’Oriola i de Callosa de Segura En són…