La cultura badariana s’estengué per una part de l’Egipte mitjà, tot l’alt Egipte i la zona nord del Sudan. El jaciment epònim és El-Badari, a la vora dreta del Nil, a l’Egipte mitjà. Són, sobretot, conegudes les necròpolis, amb els cadàvers arrupits i amb amulets de vori d’hipopòtam o estatuetes femenines de ceràmica. Els poblats eren de cabanes de fibra vegetal o de paravents. Els badarians conreaven el blat i l’ordi, que conservaven en sitges excavades a terra i revestides de fang. La caça i la pesca eren importants encara; hom troba hams d’os i puntes de fletxa. Sembla que hi havia un comerç primitiu (malaquita), a través del uadi Hammamat, amb el Sinaí, i fins a Síria. Les ceràmiques típiques d’aquesta cultura són fetes a mà, molt ben acabades, polides i brunyides, i tenen com a característica més comuna que l’interior i la part alta del vas són negres, enfront del color entre marró i rogenc de la resta. Les formes d’aquesta ceràmica, que sembla sobretot ritual per als enterraments, són molt elaborades. Hom feia també de ceràmica les figuretes de la deessa de la fecunditat trobades a les sepultures. Els altres materials arqueològics típics de l’etapa són les puntes de fletxa i els ganivets de sílex, així com paletes d’esquist, perles de collar, culleres d’os amb el mànec decorat i pintes de vori, també decorades amb figuretes d’animals, i vasos de pedres dures. Cronològicament hom el situa durant la primera meitat del quart mil·lenni aC.