Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
civilització egea
Prehistòria
Civilització prehistòrica corresponent a l’edat del bronze que es desenvolupà a les costes i a les illes de la mar Egea (2700-1100 aC) i que precedí la civilització grega.
Comprèn diverses cultures a Creta donà lloc a la cultura minoica, al Peloponès i a la Grècia continental correspon a la cultura helladicomicènica cultura hellàdica, art micènic, i a les illes, a la cultura ciclàdica
talaiot

Talaiot
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Prehistòria
Monument prehistòric, típic de Mallorca i Menorca, consistent en una gran torre o talaia, construïda amb pedra seca, en general de mides grans, de tècnica ciclòpia, ben tallades o molt toscament, segons els casos.
El nom, d’origen popular, augmentatiu de talaia , ha estat adoptat científicament Segons la planta, corresponen a dos tipus bàsics planta circular o quadrada, però també ovalada, rectangular, absidal Per raons constructives, és normal que les parets exteriors siguin inclinades cap a dins, i no verticals Dins la unitat de concepció, hi ha moltes variants en els detalls, no sempre fàcils de reconèixer per raó de llur estat o de la manca d’excavació És normal la cambra interna, a vegades amb una columna central monolítica, amb tambors estructurats segons el tipus de columna mediterrània, amb un…
sepulcre de fossa

Sepulcre de fossa del Pujolet de la Moja (Olèrdola, Alt Penedès)
Josep Mestres
Etnografia
Art
Història
Prehistòria
Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre els quals són…
punta

Puntes de sageta paleolítiques, procedents de la Patagònia
© Fototeca.cat
tartessi | tartèssia
tartèssia, cultura
Arqueologia
Prehistòria
Cultura desenvolupada entre els segles VIII i V aC a la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva.
Mentre la recerca de la ciutat de Tartessos , empresa per l’arqueologia moderna, no ha donat resultat, les investigacions han permès de conèixer molts dels aspectes materials de la cultura tartèssia, que ha estat una de les novetats de l’arqueologia peninsular d’ençà de 1950-60 A la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva apareix, entre els segles VIII-V aC, una cultura amb poblats com el del Carambolo prop de Sevilla, que utilitza ceràmiques de vernís vermell de tradició fenícia, amb una orfebreria d’or molt rica tresors d’Aliseda, a la província de Càceres, del Carambolo, que els…
terramara
Prehistòria
Nom d’un tipus de jaciment prehistòric del nord d’Itàlia, d’origen popular, de l’època calcolítica (o eneolítica) i de l’edat del bronze.
Són petites plataformes que sobresurten de la plana, formades per acumulació de vestigis com ara cendra, fusta podrida, carbó i objectes prehistòrics, produïdes pel fet d’haver-hi hagut un poblat de cabanes durant molt de temps
cultura dels castres
Prehistòria
Cultura prehistòrica de la segona edat del ferro pròpia de Castella i Lleó (arevacs, vetons, vacceus), caracteritzada pels poblats fortificats (castres) situats al cim d’un turó i voltats d’una o de diverses muralles; és notable l’escultura zoomòrfica en pedra (verracos).
Destaquen els poblats de Las Cogotas, La Osera i Sanchorreja, a Àvila, els d’El Berrueco, el Picón i Las Merchanas, a Salamanca, i Gorrita, a Valladolid Una cultura pròxima fou l’anomenada castreña o de las citanias del NW de la península Ibèrica, amb muralles circulars i escultura antropomòrfica Coaña i Pendio, a Astúries Camexa, Santa Trega i Queiruga, a Galícia Briteiros, Sanfins i Sabroso, a Portugal
edat del bronze

Difusió de la cultura del bronze
© fototeca.cat
Prehistòria
Període que segueix el Neolític i precedeix l’edat del ferro.
Aquest esquema, creat a la primeria del segle XIX, fou desglossat en una primera fase dita Eneolític o Calcolític per a indicar la primera etapa de l’ús del metall, el coure, abans que fos descoberta la lliga del bronze Els arqueòlegs dels països mediterranis continuen en general acceptant aquest matís i emprant el nom d’Eneolític El concepte d’edat del bronze com un graó dins el procés de la civilització no és vàlid, puix que els països creadors de les grans cultures històriques del Pròxim Orient no empraren el ferro d’una manera general fins després de 1500-1400 aC El terme, però, continua…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina