Resultats de la cerca

Es caracteritza per una ceràmica tosca, per peces fines monocromes o policromes, per unes figures femenines corpulentes però molt estilitzades, etc S'enllaça amb la cultura de Sesklo , a Grècia, i amb la d' Hacilar , a l’Àsia Menor La part septentrional d’aquesta cultura rep el nom de cultura de Körös o de Criş, del nom del riu homònim Körös en hongarès i Criş en romanès, afluent del Tisza

Correspon a una fase avançada de l’edat de pedra de l’Àfrica meridional, amb indústries lítiques de fulles que van prenent caràcter microlític Durant les fases més modernes l’àrea s’estengué, i fou utilitzada la ceràmica Continuà, sembla, fins a l’arribada del ferro Té relació amb gravats rupestres de la mateixa àrea

Començades a estudiar el 1856 Martorell i Penya, foren publicades detalladament per l’arqueòleg britànic WI Hemp 1927, que n’identificà 13, que no conserven gairebé cap material Tenen un pati exterior a l’entrada, un corredor llarg i una cambra amb petits recambrons laterals

El terme i el concepte han estat força discutits darrerament i alguns autors prefereixen distingir-ne el Gravetià i el Châtelperronià

Llicenciat el 1934 per la Universitat de València en dret i en filosofia i lletres, es doctorà el 1946 en filosofia i lletres amb la tesi El Neolítico europeo y sus relaciones Fou catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València S’especialitzà en el Neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual publicà diversos treballs La península hispánica en el mundo neolítico 1948, El neolítico hispánico 1954, La cueva de la Sarsa Bocairente-Valencia 1950, Origen de la agricultura 1955, Los orígenes de la agricultura valenciana 1964 Publicà també diverses memòries d’…

Vida i obra Estudià a les universitats de Madrid i Barcelona i es llicencià a la Universitat de Barcelona en filologia semítica 1955 i en història 1960, i en aquesta última disciplina es doctorà el 1973 S’especialitzà en el període islàmic i en la prehistòria a les Illes Balears Del 1961 al 2002 fou el director conservador del Museu de Mallorca Sota la seva direcció, el museu experimentà un gran creixement i creà les seccions de Muro 1965, o Secció Etnològica, i d’Alcúdia 1987, el Museu…

Doctor en ciències biològiques 1972, president de la Sociedad de Ciencias Aranzadi 1979 i president de la Sección de Prehistoria de la Sociedad de Estudios Vascos 1976 Es dedica principalment a l’estudi de mamífers quaternaris, especialment dels vinculats a jaciments prehistòrics Ha publicat Ciento cincuenta mil años de prehistoria vasca 1982, amb altres autors, i El yacimiento prehistórico de la cueva de Ekain 1984 i ha editat atles cartogràfics de les regions de Bilbao i d’Irun, ambdós el 1990

Doctorat en prehistòria a Barcelona Dedicat principalment a l’estudi del Paleolític, realitzà troballes espectaculars, en collaboració amb LG Freeman, com les de Cueva Morín sepultures aurinyacianes i la Cueva del Juyo santuari del Magdalenià III, ambdues a Santander Entre altres obres, publicà Los Cántabros 1966, Pinturas y grabados de la cueva de Las Chimeneas 1974, Excavaciones en la terraza de El-Khian Jordania , en dos volums 1964 i 1966, Cueva Morín , en dos volums 1971 i 1973 i Altamira y sus pinturas rupestres 1985 En collaboració amb LG Freeman escriví  Orígenes del Neolítico Sirio-…

Professor de prehistòria i arqueologia de la Universitat de València des del 1933, del 1950 al 1982 fou director del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València Destacat especialista de la prehistòria del País Valencià, dirigí o participà en moltes excavacions organitzades per l’esmentat servei, corresponents a diversos períodes des del Paleolític fins als romans Publicà nombrosos treballs, sovint en collaboració amb membres del mateix servei amb Enric Pla i Ballester i J Alcàcer i Grau, sobretot o amb altres investigadors, monografies sobre jaciments i memòries d’…

Fou professor de la Universitat d’Edimburg i director de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Londres Especialista del Neolític i de l’edat del bronze europeus i de l’època del naixement de les grans cultures del Pròxim Orient Es distingí aviat per les seves síntesis, d’un alt nivell tècnic The Dawn of European Civilization 1925, The Danube in Prehistory 1929, The Bronze Age 1935, The prehistoric communities of the British Isles 1946 Li donaren un gran prestigi les síntesis, més breus però més originals i amb més càrrega ideològica Man Makes Himself 1936 traduïda al català el 1967…