Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
Anghelu Ruiu
Prehistòria
Important necròpoli prehistòrica de Sardenya, prop de l’Alguer.
Hi ha 40 coves artificials, funeràries, d’època eneolítica
Ain Hanech
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Jaciment prehistòric de la rodalia de Stif (Algèria oriental).
És el més antic descobert fins ara a l’Àfrica del nord excavat del 1947 al 1952 Indústries de còdols treballats i de bifaços bifaç primitius, del principi del quaternari
barranc de la Gasulla
Barranc
Cova
Prehistòria
Barranc afluent de la rambla Carbonera, dins el terme d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), que conté un important conjunt de balmes i coves amb pintures rupestres prehistòriques de l’estil dels pintors de les serres.
Els dos jaciments més importants per la quantitat i l’interès de les figures són els de la cova Remígia i el cingle de la Cova Remígia Però hi ha una altra sèrie de jaciments pintats dins del mateix barranc o als encontorns el racó de Molero, el racó de Gasparó, el barranc de les Dogues, el barranc del Mas Blanc i el barranc del Cingle, tots amb pintures semblants a les dels dos grups de Remígia
barranc dels Gascons
Barranc
Cova
Prehistòria
Barranc del terme de Cretes (Matarranya), afluent, per la dreta, del barranc de Calapatar, on el 1908 Breuil descobrí una balma amb pintures rupestres prehistòriques, del grup dels pintors de les serres.
Foren arrancades vers el 1924 i han desaparegut Les representacions eren figures de bèsties cérvols, cabres i caçadors amb arc
cova dels Encantats
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Serinyà (Gironès), a la riba dreta del Ser, en una elevació sobre el riu, on han estat trobats materials prehistòrics corresponents al Paleolític superior i a la primera edat del ferro (cultura hallstàttica).
Fou una de les primeres coves paleolítiques estudiades a Catalunya 1908, i pertany al grup, dens, de poblament paleolític de Serinyà
Comba-Capèla
Prehistòria
Jaciment prehistòric d’Occitània, prop de Montferrand (Dordonya).
El 1909 hi foren trobades en els estrats aurinyacians les restes d’un home que alguns antropòlegs individualitzaren amb el nom d' homo aurignacensis , però que més aviat cal considerar com una variant arcaica de l’home de Cromanyó
Las Cogotas
Prehistòria
Jaciment prehistòric pertanyent a la cultura dels castres, a Cardeñosa (Àvila).
Format per dos recintes adossats, l’envolta una grossa muralla de pedra seca Al seu davant presenta camps plens de pedres irregulars per tal de dificultar l’avançada de la cavalleria enemiga Desenvolupà dues fases culturals diferenciades, l’una, pròpia del bronze final, i l’altra, de l’edat del ferro Hom n'ha situat l’inici al començament del primer millenni aC, però aquestes dates estan en una fase de revisió perquè diversos indicis fan pensar que començà vers el 1200 aC A la darrera fase, que s’estén fins al s IV aC, pertany una important necròpoli d’incineració on han estat descobertes més…
cova de La Cocina
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Dosaigües (Foia de Bunyol), prop de l’indret on hi ha les pintures rupestres del mateix terme, amb jaciment prehistòric, excavada parcialment per Lluís Pericot i el Servei d’Investigació Prehistòrica de València i no descrita detalladament.
Té tres nivells el del fons correspon al Paleolític final o a l’Epipaleolític el del mig, al ple Epipaleolític o Mesolític el de damunt és ja d’època neolítica, amb ceràmica que no correspon al tipus de ceràmica impresa normal a les altres coves del Neolític antic del territori valencià Hi han estat trobades plaques pintades i gravades amb ratlles d’estil esquemàtic, abstracte És una de les coves valencianes més importants per a estudiar la transició del Paleolític a les cultures agrícoles inicials
cova del Civil
Cova
Prehistòria
Cova amb pintures rupestres prehistòriques, dins el terme de Tírig (Alt Maestrat), una de les del gran conjunt de la rambla de la Valltorta.
taula

Taula
© Yolanda Santiago - Fotolia.com
Prehistòria
Monument prehistòric de la cultura talaiòtica, característic i exclusiu de Menorca, que consta d’una pilastra monolítica o pedra de suport, de secció rectangular molt allargada, que fa de suport a una gran llosa plana, rectangular, en posició horitzontal, una mica més ampla a la part superior.
El nom, d’origen popular, puix que la forma del monument correspon a una mena de taula de peu central, únic, molt alt, ha estat adoptat científicament La pedra de suport té alçades que normalment oscillen entre 2 i 3 metres, però pot arribar a 3,70 sa Torreta, Maó o a 4,20 Trepucó, Maó La pedra horitzontal pot arribar a 4 per 1,50 m, com a Talatí de Dalt Maó o a 3,80 per 1,20, com a Torralba Alaior, bé que normalment són una mica més petites Totes dues lloses són ben treballades, llises, amb els caires vius Les taules són voltades d’un recinte gairebé sempre en forma…