Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
bibal
Prehistòria
Individu d’un dels pobles galaics preromans, del grup dels bràcars, establert a la comarca de Viana do Bollo (província d’Ourense), als límits amb els asturs.
Hom esmenta com a ciutat principal dels bibals biballi , ja en època romana, Forum Biballorum , no localitzada
bastó
Prehistòria
Instrument prehistòric d’os o de banya, amb un forat o dos cap a un dels extrems, sovint decorat amb incisions representant motius geomètrics o animals.
És exclusiu del Paleolític superior, sobretot del Magdalenià Hom no sap si servia de propulsor, de percutor o per a altres feines però tanmateix no sembla pas que tingués el valor simbòlic que el nom actual deixa entendre
tartessi | tartèssia
terramara
Prehistòria
Nom d’un tipus de jaciment prehistòric del nord d’Itàlia, d’origen popular, de l’època calcolítica (o eneolítica) i de l’edat del bronze.
Són petites plataformes que sobresurten de la plana, formades per acumulació de vestigis com ara cendra, fusta podrida, carbó i objectes prehistòrics, produïdes pel fet d’haver-hi hagut un poblat de cabanes durant molt de temps
sepulcre de fossa
Sepulcre de fossa del Pujolet de la Moja (Olèrdola, Alt Penedès)
Josep Mestres
Etnografia
Art
Història
Prehistòria
Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre els quals són…
prehistòric | prehistòrica
prehistoriador | prehistoriadora
prehistòria
Divisió de la prehistòria
© Fototeca.cat
Prehistòria
Estudi, seguint mètodes arqueològics, de les societats que existiren abans de l’ús de l’escriptura, durant el període dit prehistòric, precedint l’època dita històrica, basada sobretot en documents escrits.
Aquesta ciència nasqué durant la primera meitat del segle XIX Vers 1820, l’arqueòleg danès JC Thomsen establí les tres grans fases de la humanitat primitiva basant-se en els materials utilitzats edat de la pedra, del bronze i del ferro Poc després, vers el 1830, el francès Boucher de Phertes demostrà que instruments de pedra treballats per l’home eren trobats en capes geològiques, associats amb fauna extingida, quaternària Cap a la meitat del segle foren identificats els tipus humans de Neandertal i Cromanyó, i poc després fou descoberta la capacitat estètica de l’home primitiu, amb les…
edat
Prehistòria
Cadascun dels períodes en què hom divideix la prehistòria: edat de la pedra i edat dels metalls, aquesta darrera dividida en edat del bronze i edat del ferro
.