Resultats de la cerca

Equival al terme Eneolític, que és usat més generalment pels prehistoriadors catalans

Propi de l’alt Egipte, és conegut essencialment per les necròpolis De la seva cultura material hom coneix les destrals de sílex, les puntes de fletxa, els punyals de bona talla de sílex i ceràmiques roges amb la part alta negra com les badarianes i d’altres amb escenes pintades Socialment sembla que cada poblat era un clan totèmic, i alguns són predecessors dels posteriors nomoí de l’Egipte clàssic

El nom deriva del jaciment francès de Saint-Acheul Somme És caracteritzada per un tipus de destral, de talla bifacial, més ben treballada que les de l’Abbevillià S'estengué per bona part d’Europa, del Pròxim Orient, de l’Índia i de l’Àfrica

El nom deriva del de Sango, a Uganda, a la riba oest del llac Victòria Correspon al Paleolític mitjà, situat en una fase seca, entre els pluvials Kamjerià i Gamblià Ha estat definida per les indústries lítiques, i respecte a l’extensió i la cronologia resten molts punts a discutir

Inclosa de primer en l'Aurinyacià, és considerada actualment com a fase superior del Perigordià des del 26000 al 20000 aC Es caracteritza principalment pel predomini de la tècnica del dors rebaixat en la indústria lítica puntes de la Graveta i per la poca importància del treball de l’os L’home d’aquest moment homo sapiens fossilis conegué la pintura rupestre i l’escultura El Gravetià s’estengué per França, Bèlgica, les penínsules Ibèrica i Itàlica, l’Europa central i Rússia on rebé el nom de Pavlovià

La denominació deriva del jaciment anglès de Clacton-on-Sea, al sud de la desembocadura del Tàmesi Breuil la definí i la inclogué dins les grans etapes tècniques del Paleolític inferior, i la suposà típica de períodes glacials, durant els quals el fred no permetia de tallar el sílex en forma bifacial, cosa que ara hom tendeix a no acceptar Les peces típiques són resquills amb pla de percussió llis i bulb pronunciat Ha estat estudiada sobretot a França i a les illes Britàniques Fins ara és desconeguda als Països Catalans

Ha estat dividida en tres fases, que van de la glaciació de Mindel a la de Wurm És una indústria d’esberles i, sobretot, de nuclis tallats per una sola cara

És l’etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l’era quaternària Villafranquià i Plistocè Els jaciments europeus, sobretot els francesos, i altres han estat la base de treballs importants d’E Lartet, G de Mortillet, l’abat H Breuil que han permès d’efectuar tres grans divisions en el Paleolític l’inferior, el mitjà i el superior El primer —anomenat també Cultura dels palets tallats — dura aproximadament des d’uns 4000000 d’anys aC fins al 120000 Els instruments, obra dels australopitecs, es troben bàsicament a l’Àfrica i també al S d’Europa i consisteixen en palets…

Ha substituït el terme Chellià , emprat pels prehistoriadors de la primera meitat del segle XX Correspon al començament del Plistocè, durant un període interglacial més aviat càlid Pot ésser datat pels volts de fa mig milió d’anys La indústria abbevilliana és la més antiga coneguda fins ara a Europa, i es caracteritza per un tipus de bifaç tallat per percussió sobre una pedra que servia d’enclusa A força de millennis aquest instrument s’anà afinant fins a arribar al bifaç acheulià, molt més ben treballat