Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cultura de Baden
Prehistòria
Cultura prehistòrica d’època eneolítica el nom de la qual deriva del poble de Baden, al sud de Viena, i que s’estengué per una bona part de l’Europa central (Àustria, Txèquia, Hongria, sud de Polònia i Romania) a la primeria del segon mil·lenni aC.
La base econòmica era el conreu dels cereals i la ramaderia bous, porcs i bens És típica la seva ceràmica decorada amb línies incises seguides i punteig
Cortes de Navarra
Prehistòria
Poblat preromà pertanyent a un poble d’origen indoeuropeu, potser cèltic, al sud-est de Navarra; ha estat estudiat per Joan Maluquer de Motes.
Conté quatre nivells i fou habitat des del s IX o VIII al IV aC L’agricultura de cereals i la ramaderia n'era la base econòmica La necròpoli és del tipus de camp d’urnes
Mesolític
Prehistòria
Fase del desenvolupament econòmic de certes societats, en la qual s’efectua la transició de les formes de subsistència paleolítiques a les neolítiques, és a dir, el pas de l’economia depredadora a la de producció d’aliments.
Aquest fenomen només es pogué produir en aquelles zones que oferien recursos naturals permanents, que permetien als grups humans de convertir-se en veritables sedentaris Es donà per primera vegada en un sector del Pròxim Orient i posteriorment en unes altres zones, com per exemple a Mesoamèrica, on eren en estat salvatge tant els cereals com les principals espècies d’herbívors propícies per a ésser domesticades, la qual cosa féu que s’establissin noves relacions entre l’home i el seu entorn, les quals portaren als dos grans descobriments del Neolític, l’agricultura i la ramaderia…
cultura del bronze valencià
Prehistòria
Nom donat des del 1962 a la cultura que ocupà gairebé tot el País Valencià durant l’edat del bronze.
Començà vers el 1600 aC i el moment final és molt incert, puix que, llevat la franja nord, on hi ha vestigis de cultura indoeuropea, a la resta del país no hi ha indicis de cap altra civilització fins a l’època ibèrica, entorn de l’any 500 aC És de característiques semblants a la cultura d’El Argar , amb la qual fou confosa durant molt de temps Les diferències amb aquesta depenen sobretot dels ritus sepulcrals no hi ha enterraments al subsol de les cases, de la menor riquesa dels instruments de metall, derivada segurament de la manca de jaciments metallífers al País Valencià i de les…
Neolític
Prehistòria
Fase de la prehistòria que segueix el Mesolític.
El nom del grec νεός, ‘nou’, i λίθος, ‘pedra’, creat per J Lubbock el 1865, volia indicar l’aparició d’una nova tècnica de treballar la pedra el poliment Bé que això sigui cert, modernament hom pensa que les innovacions tècniques resten subordinades a l’existència d’unes noves relacions entre l’home i el seu entorn Per això, el Neolític pot ésser definit com la fase del desenvolupament econòmic i tècnic de certes societats, en la qual s’aconsegueix de substituir, a través de fases intermèdies Mesolític, les formes de subsistència depredadores del Paleolític per una economia de producció, és a…
cultura talaiòtica

Vista de l’interior del poblat talaiòtic de son Catlar (Ciutadilla) amb les restes d’altres monuments de la cultura talaiòtica
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Prehistòria
Nom donat a la civilització indígena de Mallorca i Menorca durant les darreres fases de l’edat del bronze i la del ferro, derivat del talaiot, un dels seus monuments més significatius.
Té una clara personalitat diferenciada respecte a les contemporànies de les terres més properes i presenta una unitat evident, malgrat que entre les dues illes hi ha matisos diferencials clars, sobretot en l’arquitectura Les grans construccions són precisament l’aspecte més conegut i famós talaiots, navetes, taules el primer llibre d’arqueologia prehistòrica dels Països Catalans fou el que Ramis i Ramis dedicà als monuments talaiòtics de Menorca 1818 Les investigacions ja no s’interromperen, però no es començà a excavar sistemàticament fins vers el 1915, amb les campanyes de l’Institut d’…
prehistòria

Divisió de la prehistòria
© Fototeca.cat
Prehistòria
Estudi, seguint mètodes arqueològics, de les societats que existiren abans de l’ús de l’escriptura, durant el període dit prehistòric, precedint l’època dita històrica, basada sobretot en documents escrits.
Aquesta ciència nasqué durant la primera meitat del segle XIX Vers 1820, l’arqueòleg danès JC Thomsen establí les tres grans fases de la humanitat primitiva basant-se en els materials utilitzats edat de la pedra, del bronze i del ferro Poc després, vers el 1830, el francès Boucher de Phertes demostrà que instruments de pedra treballats per l’home eren trobats en capes geològiques, associats amb fauna extingida, quaternària Cap a la meitat del segle foren identificats els tipus humans de Neandertal i Cromanyó, i poc després fou descoberta la capacitat estètica de l’home primitiu, amb les…