Resultats de la cerca

Amb el jaciment, molt pròxim, de Dimini, ha servit per a definir aquesta fase de la prehistòria grega

El nom deriva del jaciment del Bir-el-Ater sud de Tunísia Tipològicament s’assembla al Mosterià, però té tipus propis, sobretot la punta amb peduncle

El 1909 hi foren trobades en els estrats aurinyacians les restes d’un home que alguns antropòlegs individualitzaren amb el nom d' homo aurignacensis , però que més aviat cal considerar com una variant arcaica de l’home de Cromanyó

El jaciment de Bac-son, al Tonquín, li dóna el nom És una indústria d’esberles tallades, palets de riera retocats, destrals polides i ceràmica, a vegades amb decoració impresa

El nom deriva del jaciment francès de Saint-Acheul Somme És caracteritzada per un tipus de destral, de talla bifacial, més ben treballada que les de l’Abbevillià S'estengué per bona part d’Europa, del Pròxim Orient, de l’Índia i de l’Àfrica

Situat en un lloc elevat i d’ampli control visual sobre la vall central d’Andorra, és un dels jaciments més intensament treballats d’aquest principat Després d’una ocupació mal definida durant l’edat del bronze, s’hi establí un petit nucli d’explotació vitivinícola en època romana, al final de la qual el lloc fou fortificat per tal de controlar el pas per la vall d’Andorra Aquest primer castell fou reformat i ampliat entre el segle IX i el segle XIII

És el més antic descobert fins ara a l’Àfrica del nord excavat del 1947 al 1952 Indústries de còdols treballats i de bifaços bifaç primitius, del principi del quaternari

Entre el 1808 i el 1965 hom hi descobrí nombroses restes de l’home de Neandertal i de fauna contemporània d’aquest, així com una important indústria lítica i òssia que contribuí decisivament al coneixement del Mosterià i del Paleolític superior

Professor a la Sorbona 1956 i professor honorari del Collège de France, estudià especialment els processos seguits per al desenvolupament de les tècniques humanes Escriví Évolution et techniques 1943, Hommes de la préhistoire 1955, La geste et la parole 1964-65 i La préhistoire 1966 El 1964 obrí el jaciment de Pincevent Fontainebleau, la investigació del qual li permeté d’editar Fouilles de Pincevent Essai d’analyse ethnographique d’un habitat magdalénien 1972 Publicà encara Les racines du monde 1982, Le fil du temps 1982 i Mécanique vivante 1983, entre altres

La denominació deriva del jaciment anglès de Clacton-on-Sea, al sud de la desembocadura del Tàmesi Breuil la definí i la inclogué dins les grans etapes tècniques del Paleolític inferior, i la suposà típica de períodes glacials, durant els quals el fred no permetia de tallar el sílex en forma bifacial, cosa que ara hom tendeix a no acceptar Les peces típiques són resquills amb pla de percussió llis i bulb pronunciat Ha estat estudiada sobretot a França i a les illes Britàniques Fins ara és desconeguda als Països Catalans