Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
gloxínia
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les gesneriàcies, de fulles oposades, oblongues i llargament peciolades, i de flors grosses, vistoses, de color violaci, purpuri o blanc.
Oriünda del Brasil, és planta decorativa d’interior o d’hivernacle
clavellina d’aire
Neptalí Ramírez Marcial (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta epifítica, de la família de les bromeliàcies, formada per una roseta de fulles rígides, dilatades a la base formant un dispositiu de captació d’aigua, linears, amb el marge espinulós i punta espinosa i flors violàcies agrupades en espigues planes reunides en panícula erecta.
Originària del Brasil, és notable perquè es pot conrear en jardineria, penjada, sense terra
flor de corall
Botànica
Jardineria
Arbust o petit arbre espinós, de la família de les papilionàcies, de fulles alternes trifoliolades i de flors carmesines.
És una planta ornamental procedent del Brasil molt conreada en països càlids i temperats, especialment als EUA
corísia
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les bombacàcies, ornamental, espinós, amb el tronc eixamplat a la base, fulles lanceolades i serrades, i flors rosades que apareixen abans que les fulles.
Originària del Brasil i el N de l’Argentina, als Països Catalans es fa als jardins de les zones litorals més càlides Els pèls sedosos que recobreixen les seves llavors s’utilitzen per a farcir coixins
araucària
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de grans arbres resinosos, de la família de les araucariàcies, de branques verticil·lades, verdes tot l’any, originaris d’Amèrica del Sud i d’Oceania.
Hom n'obté fusta de bona qualitat A araucana viu a Xile, i A angustifolia forma grans boscs al sud del Brasil i a l’Argentina A excelsa , originària de les illes Norfolk, és conreada al litoral mediterrani com a ornamental A imbricata , també força conreada, és resistent al fred, i produeix llavors comestibles
afelandra
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes de la família de les acantàcies, de fulles fràgils però ben formades, rebregades i lluents, amb nervis de color crem, que integra una seixantena d’espècies de procedència sobretot tropical.
A squarrosa , originària del Brasil i molt apreciada en jardineria d’interior, fa fins a 50 cm d’alçada i uns 20 cm de diàmetre a la primera florida, a l’estiu les flors, tubulars i de color groc viu, apareixen d’entre les bràctees de color verd grogues en forma piramidal de cantons múltiples
buguenvíl·lia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les nictaginàcies, generalment enfiladisses, de fulles sempre verdes, ovades, de tija espinosa i de flors petites.
Les flors, llargament tubuloses, groguenques, agrupades de tres en tres i envoltades per tres grans bràctees petaloides, generalment purpúries i més rarament vermelles o roses, donen a la planta, que en resta densament coberta durant la floració, l’aspecte característic i la seva gran valor decorativa Les buguenvíllies procedeixen del Brasil, i són conreades sovint als jardins del litoral mediterrani, on arriben a constituir un element característic del paisatge Les dues espècies més conreades són Bglabra , de fulles i tiges glabres, de 4 a 5 m d’alçada, i Bspectabilis , de…
biomassa
Ecologia
Tecnologia
Massa total de la matèria viva existent en una comunitat o en un ecosistema.
En general, el màxim de biomassa es troba en els ecosistemes més estructurats, corresponents a condicions ecològiques molt estables des de temps antic, com és ara les selves tropicals o els esculls de coralls de les mars càlides En aquests ecosistemes madurs, la biomassa es manté sensiblement constant, amb una despesa d’energia productivitat relativament petita En els biòtops de condicions fluctuants conreus, aigües sotmeses a assecament periòdic, etc, la biomassa és relativament més baixa, i la despesa d’energia més gran La biomassa pot ésser convertida en energia segons dues tècniques…
coral·lins
Botànica
Jardineria
Subarbust perenne de la família de les labiades, originari del Brasil, de 60 a 100 cm d’alçària, de fulles ovades acuminades, crenades, i de flors, generalment de color escarlata, que s’obren a la tardor.
reserva de la biosfera
© Unesco
Geografia
Ecologia
Figura internacional de protecció de la natura creada el 1974 per la UNESCO en el marc del Programa Home i Biosfera (MaB, de l’anglès Man and Biosphere) amb l’objectiu de promoure una relació d’equilibri entre les accions humanes i el medi natural.
S’aplica a àrees amb ecosistemes terrestres o marins, o amb una combinació d’ambdós El seu origen data d’una conferència intergovernamental d’experts del 1968 durant la qual hom posà les bases científiques per a dur a terme un ús racional dels recursos naturals Les primeres reserves de la biosfera de la xarxa mundial es designaren l’any 1976 L’any 1983, la UNESCO i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient PNUMA, amb la cooperació de la FAO i la Unió Mundial per a la Natura UICN, organitzaren el Primer Congrés Internacional de Reserves de la Biosfera a Minsk Bielorússia Un any més…