Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
berbena
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d’Amèrica.
Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per…
morera
Branca de morera blanca
© MC
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les moràcies, monoics, de poca alçària, amb fulles dentades i amb flors en espigues curtes i denses.
Les infructescències, anomenades mores , són comestibles La morera blanca M alba , de fulles ovades i glabres a l’anvers i de mores generalment blanquinoses, és oriünda de la Xina, però és naturalitzada en molts indrets i és conreada com a ornamental i per les fulles, que serveixen d’aliment als cucs de seda La morera negra M nigra , de fulles amplament ovatocordades i pubescents a l’anvers i de mores de color purpuri fosc, procedeix de l’Àsia central i és conreada pels fruits i com a ornamental
framiré
Botànica
Jardineria
Planta llenyosa, de la família de les combretàcies, de fulles oposades o alternades, flors normalment en espigues axil·lars i fruits en drupa, d’origen tropical, emprada en jardineria i en ebenisteria.
nard
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia alta, de la família de les amaril·lidàcies, de 80 a 150 cm, de bulb tuberiforme bru, de fulles linears canaliculades i de flors blanques o tenyides de color de rosa, deliciosament oloroses, agrupades en espigues.
És planta d’ornament oriünda de Mèxic
moc de gall dindi
Biodiversity Heritage Library (cc-by)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 80 a 200 cm d’alçària, de fulles amplament ovalades i de flors vermelles, roses o blanques, agrupades en espigues penjants, les quals formen panícules llargament pedunculades.
Procedeix de la Xina i és molt decorativa
clavellina d’aire
Neptalí Ramírez Marcial (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta epifítica, de la família de les bromeliàcies, formada per una roseta de fulles rígides, dilatades a la base formant un dispositiu de captació d’aigua, linears, amb el marge espinulós i punta espinosa i flors violàcies agrupades en espigues planes reunides en panícula erecta.
Originària del Brasil, és notable perquè es pot conrear en jardineria, penjada, sense terra
rampí
Jardineria
Agronomia
Eina que consisteix en un mànec llarg amb un travesser en un dels extrems proveït de puntes de fusta o de ferro, que serveix per a arreplegar la palla o les espigues de la batuda, l’herba segada, etc, i també per a gratar la terra, etc.