Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
clavell muntanyenc
Clavell muntanyenc
Tommy Andriollo (CC BY-SA)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges glabres, que arriben a fer fins a 50 cm de llargària, i fulles linears acuminades.
Fa glomèruls terminals de flors pentàmeres, purpurines, amb el calicle tan llarg com la meitat del calze i amb els pètals dentats Creix als pasturatges pirinencs i a l’Europa mitjana
clavell boscà
Botànica
Jardineria
Nom aplicat als clavells silvestres, com és ara el clavell muntanyenc o el clavell de pastor.
clavell de paper
Clavell de paper
GaudenciaMendoza (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, oriünda de Mèxic, de fulles oposades, ovato-cordiformes, una mica amplexicaules, i que fa capítols terminals solitaris de receptacle cònic o cilindraci, involucre de bràctees ovades marginades de negre, disc groc o ataronjat, pràcticament absent en les formes dobles, i lígules de color violeta, carmí, vermellós escarlata, blanc, rosat o groc.
L’alçària és de 85 cm en la varietat robusta , de 40 cm en la pumila i de 25 cm en la pomponica Planta rústica, té un bon ús en la confecció de massissos Requereix temperatures altes i regades abundants, sobretot al ple de l’estiu La sembra, en planter o directament, s’escau a la primavera, i floreix durant l’estiu i al començament de la tardor
clavell de trenta
Clavell de trenta
V.S. Volkotrub (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les cariofil·làcies, oriünda de la Xina i del Japó, que té una alçària de 15 a 40 cm; és de fulles lanceolades i flors simples o dobles, rosades o violades, diversament clapejades.
Cal destacar-ne la varietat heddervigi , de flors generalment dobles i fulles glauques, i la varietat laciniatus , de pètals laciniats Hom n'efectua la sembra pel març o l’abril, en planter, i en transplanta els plançons pel maig o el juny
clavell de pom
Clavell de pom
Erick Munro (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles lanceolades i breument peciolades i de flors vermelles o porprades, amb cinc pètals lleugerament dentats i un calicle d’esquames ovades i arestades.
Les flors són agrupades en glomèruls multiflors guarnits amb bràctees llargues i reflexes Creix en prats i boscs dels Pirineus També és planta de jardí, molt estesa i amb moltes cultivars Les seves flors, tallades, gaudeixen de molta estima
clavell d’agost
Clavell d’agost
Vinayaraj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, oriünda de Mèxic, de 60 a 90 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes amb els folíols serrats i flors de color groc o ataronjat i d’olor penetrant, agrupades en capítols globulars el peduncle dels quals és inflat vers la part alta.
Els clavells d’agost són molt decoratius i tenen molta anomenada en jardineria Floreixen del juliol al setembre
clavell de moro
Clavell de moro
Jessica y Oscar (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, originària de Mèxic, de fulles pinnatisectes amb els folíols lanceolats i serrats i de capítols florals solitaris i terminals grocs o de color de taronja.
L’alçària varia des de 20 cm en les culti-vars nanes, les més apreciades en jardineria, fins a 100 cm en les culti-vars altes Planta rústica, serveix per a fer platabandes i vorades i també és apta per a ésser plantada en tests La sembra s’escau a la primavera, i la florida, del juliol al setembre
clavell de pastor
Calvell de pastor
Lino Veronesi (CC BY-NC-ND)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, cespitosa, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges ascendents, fulles linears, acuminades, trinervades, i flors de calze llarg, recobert per les cinc o sis esquames subulades del calicle, i corol·la purpúria o rosàcia, sovint amb un cercle de taques més fosques entorn del centre.
Es fa en pastures seques de muntanya
claveller
Claveller
Midori (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les mirtàcies, de 10 a 15 m d’alçària, d’aspecte piramidal, fulles d’uns 10 cm, lanceolades i lluents, puntejades per glàndules aromàtiques i flors abundants, petites i oloroses, de calze allargat i vermellós, pètals petits i amb un gran nombre d’estams daurats, agrupades en cimes terminals.
És en la fase de poncella que les flors contenen el màxim d’essències Hom les cull abans de descloure’s i les deixa assecar Prenen, així, l’aspecte de cossos brunencs i trencadissos, en forma de clau d’uns 12 mm de llargada, on es pot distingir un cap format per pètals molt junts, voltats per quatre sèpals gruixuts el clavell o clau d’espècia No és conegut en forma silvestre hom només pot suposar-ne, doncs, l’àrea d’origen, i, així i tot, amb una certa imprecisió, a les Moluques primitives Encara és molt conreat a l’illa d’Ambon Actualment, el seu conreu s’ha estès a les illes…