Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
palmera de vori
Botànica
Jardineria
Arbre baix, de la família de les palmes, dioic, de fulles pinnatisectes, d’espàdixs dimorfs i de fruits drupacis units en infructescències globoses.
És pròpia del NE de l’Amèrica del Sud Les llavors, d’endosperma molt dur, són conegudes amb el nom de vori vegetal i són usades en la fabricació de botons, daus, escacs i objectes varis
palmera de Palmira
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de 20 a 30 m d’alt, de capçada arrodonida, d’inflorescències en espàdix i de fruits drupacis.
És natural de l’Índia i de la Indoxina És molt útil del tronc és aprofitada la fusta, dels pecíols són extretes fibres que serveixen per a fer cordes, paper i raspalls, els brots i els fruits són mengívols, i la saba de les inflorescències proporciona sucre, begudes alcohòliques i vinagre
morera de paper
Branca de morera de paper
Chiyako92 (cc-by-3.0)
Botànica
Jardineria
Petit arbre caducifoli i dioic, de la família de les moràcies, de fulles ovades i serrades, de flors masculines en inflorescències amentiformes i flors femenines en glomèruls i d’infructescències vermelloses.
Arbre ornamental i d’ombra, és nadiu de l’Àsia oriental i de la Polinèsia, on l’escorça, un cop neta i batuda, és utilitzada com a tela
ginkgo
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli dioic, de la família de les ginkgoàcies, de fins a 40 m d’alçària, de fulles alternes flabel·lades, de flors masculines en aments i femenines biovulades i de fruits drupiformes.
És propi de la Xina oriental i és plantat en parcs i jardins
teix
Teix
© C.I.C-Moià
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, dioic, de la família de les taxàcies, fins de 20 m d’alt, de capçada ovoido-cònica, d’un verd fosc, amb fulles dístiques, linears, decurrents i agudes, i amb llavors envoltades d’un aril vermell.
Típicament centreeuropeu, es fa, aïllat o en petits claps, en còrrecs i vessants ombrívols de la muntanya mitjana, especialment sobre sòls calcaris També és plantat en jardins La fusta és apreciada en ebenisteria L’aril és comestible, però la resta de la planta és metzinosa
negundo
Botànica
Jardineria
Arbre dioic de la família de les aceràcies, de fins 20 m d’alt, de fulles compostes oposades, imparipinnades, amb els folíols dentats irregularment, de flors apètales verdoses, les masculines en corimbe i les femenines en raïm pèndul, i de fruits en disàmara.
Oriünd de l’Amèrica del Nord oriental, és plantat com a ornamental
palmera de dàtils
Palmera de dàtils
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc prim i de fins a 30 m d’alt, de fulles pinnades, glauques i de pecíol amb espines groguenques, de flors disposades en règims, i de fruits, els dàtil, que són baies monospermes i comestibles.
És oriünda de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia sud-occidental, on és conreada des de temps molt antic El seu conreu té una certa importància al migjorn valencià sobretot a Elx
palmera de Canàries
Palmera de Canàries
S. Rae (cc-by)
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc gruixut i de fins a 15 m d’alt, de fulles pinnades, d’un verd fosc brillant, molt nombroses, i de pecíol molt curt, amb espines verdes, de flors disposades en règims, i de fruits en baia monosperma, el·lipsoidals, d’uns 2 cm de llarg i de color groc fosc.
És una palmera originària de les Canàries, que es troba comunament als Països Catalans, plantada en jardins, parcs i avingudes