Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
berbena
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d’Amèrica.
Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per…
anemone
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als Pirineus L’ anemone coronària o…
margarida
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de fulles dividides i de capítols amb lígules blanques i disc groc.
Oriünda de les illes Canàries, és molt apreciada en jardineria
dàlia
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles oposades dividides en cinc o set folíols ovalats, de marge dentat o lleugerament serrat.
Presenta un rizoma amb arrels tuberoses, i els fruits són aquenis oblongs És d’origen mexicà, i el conreu ha estat introduït en jardineria per la vistositat dels capítols florals, terminals o axillars, amb nombroses lígules de coloració diversa vermelles, purpúries, grogues, blanques i rosades Són emprades tant per a flor tallada com per a ornamentació de jardins Normalment es multipliquen amb trossos de rizoma Hom les planta a fi de març o a començament d’abril, preferentment en sòl profund i amb matèria orgànica abundant Floreixen des del maig fins al primer fred
palmera de Panamà
Botànica
Jardineria
Planta acaule, de la família de les ciclantàcies, monoica, en forma de petita palmera, de fulles flabel·lades i dividides en quatre lòbuls principals, i d’inflorescència en espàdix.
És indígena de l’Amèrica tropical Les fulles serveixen per a fer barrets i articles de cistelleria
esperó de cavaller
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de fulles molt dividides i de tija poc ramificada, terminada en un raïm de flors blaves, roses o blanques, proveïdes d’un llarg esperó.
És espontània a les terres mediterrànies, però és coneguda sobretot com a planta de jardí, amb diverses varietats ornamentals
plàtan fals
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les aceràcies, de 10 a 25 m d’alt, de fulles palmades dividides en cinc lòbuls aguts i serrats, de flors verdoses paniculades i de fruits en disàmara.
Comú a l’Europa central, als Països Catalans pràcticament no existeix en estat espontani, però és plantat comunament en parcs i jardins