Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
flor de lluna
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia enfiladissa més o menys aculeada, de la família de les convolvulàcies, de fulles cordiformes o alabardades, molt grosses, i de flors blanques molt oloroses, que s’obren al capvespre.
Nativa de l’Amèrica tropical, és plantada en els jardins de les regions càlides i temperades
washingtònia
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres, de la família de les palmes, de fulles en forma de ventall, esfilagarsades i de pecíol espinós, que solen persistir en el tronc, de flors blanquinoses, arranjades en règim, i de fruits drupacis, oblongs i de color bru.
Són palmeres originàries del sud-oest dels EUA, i molt conreades als jardins de les regions càlides i temperades
papagai
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les aràcies, de fulles grosses, sagitades, generalment verdes amb taques blanques i amb els nervis vermells, i d’espàdixs amb l’espata verda a baix i blanca o groga a dalt.
És una espècie pròpia de les regions tropicals de l’Amèrica del Sud, de la qual han derivat nombroses races de conreu, de colors i formes diversos, molt decoratives
catalpa
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres de la família de les bignonàcies, de fulles caduques cordatoovades, acuminades, sovint verticil·lades i amb dos lòbuls laterals, que emeten una olor fètida en prémer-les, i de flors campanulades, blanques, rosades o groguenques.
Comprèn unes 10 espècies pròpies de l’Amèrica del Nord i de l’Àsia oriental, moltes de les quals són plantades com a ornamentals arreu de les regions temperades
fanalet
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual o biennal voluble, de la família de les sapindàcies, amb fulles alternes tripartides de folíols serrats i amb corimbes de poques flors, blanques.
El fruit és una càpsula membranosa inflada, semblant a un fanalet, i les llavors són negres amb una taca blanca en forma de cor Propi de regions tropicals i subtropicals, és plantat en jardins
palmera d’oli
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les palmes, de fins a 20 m d’alt, de fulles pinnades, d’inflorescències en règim i de fruits drupacis ovoides.
És originària de l’Àfrica occidental i és conreat també en altres regions intertropicals Els fruits forneixen l' oli de palma , i les llavors, l' oli de palmiste , amb els quals són obtinguts margarines, sabons, lubrificants, etc oli
narcís
Narcís de muntanya
© Xevi Varela
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les amaril·lidàcies, de fulles radicals, cintiformes o linears, de flors de periant amb sis divisions i amb una corona, blanques o grogues, solitàries o en petits ramells, situades sobre un escap proveït d’una espata, i de fruits capsulars, trígons i el·lipsoïdals.
Comprèn una trentena d’espècies, pròpies de les regions temperades paleàrtiques, moltes de les quals són conreades en jardineria El narcís de muntanya Npseudo-narcissus , de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cintiformes glaucescents i de flors úniques, de color groc i amb la corona en forma de trompeta, creix en prats de muntanya
fritil·lària
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, que comprèn unes 100 espècies.
Presenten fulles alternes o verticillades, primes i sèssils Fan flors solitàries o, més correntment, agrupades en raïm o umbella, penjants, campanulades, comunament de colors vius Moltes d’aquestes plantes són conreades en jardineria, sobretot la corona imperial
jardí
Jardí del palau de Schönbrunn, a Vienna
© Fototeca.cat - F. Gomà
Jardineria
Espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents (a diferència del jardí agrícola, que té vegetals productius) que hom destina a esbarjo dels estadants d’un habitatge (jardí privat) o de tot un veïnatge (jardí públic).
En països secs, el jardí segueix la tradició de l’oasi i del clos protegit amb parets de l’ambient exterior, més o menys desèrtic Als països nòrdics, la noció de jardí arrenca de la clariana al mig del bosc ombriu El primer és propi de l’Àsia Menor i de les regions mediterrànies i originà el jardí sumeri, l’egipci, el persa, el grec i el romà Roma el difongué per la Mediterrània, on posteriorment el jardí àrab tornà a portar la influència sassànida Aquest jardí, dels sumeris i dels egipcis ençà, és geomètric Dominà l’antiguitat i l’edat mitjana, i des del Renaixement produí el…
cintes | cinta
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, que comprèn unes 50 espècies de les regions tropicals, algunes de les quals són conreades en jardineria, sobretot plantades en tests.
Són plantes estoloníferes de rizoma horitzontal o oblic amb arrels primes i formen una roseta de fulles cintiformes que fan de 20 a 40 cm de llargària, entremig de les quals apareixen els escapuls florífers que porten un raïm de flors petites, blanques o verdoses L’espècie més coneguda és C elatum , de fulles verdes en la varietat típica, i ornada de faixes grogues en la varietat picturarum