Resultats de la cerca

És esmentat per primera vegada a la darreria del segle V, aplicat a unes tribus no indoeuropees establertes al nord-est del Danubi

El nom d' indi , aplicat originàriament per error dels descobridors, que cregueren haver arribat a l’Índia, és rebutjat avui pels antropòlegs, els quals prefereixen utilitzar el d'amerindi Tanmateix, el terme s’ha mantingut i àdhuc s’ha difós extraordinàriament, gràcies al cinema i a les novelles sobre el far west

Ultra els grups berber i cuixític, comunament admesos, encloïa també en algunes classificacions els pobles txadians, fulbes, nilòtids i àdhuc hotentots, i s’estenia així a poblacions ramaderes de pell clara, per diferenciació racial i cultural amb les poblacions veïnes de raça negra Hom feia derivar aquests pobles dels suposats descendents de Cam llengües camítiques

Fou adoptat pels europeus per a designar els pobles de llengua bantú de l’Àfrica sud-oriental, especialment els pertanyents al grup nguni

Aquesta creença, molt antiga, és encara especialment corrent entre els pobles primitius també pot ésser trobada en alguns malalts mentals En general, tots els pobles primitius, sense documents escrits, cregueren en l’existència d’éssers immaterials i pensaren que era a la presència d’aquests éssers que la natura deu la seva vitalitat Els primitius, tanmateix, atribuïren la mort a l’abandó que l’ànima fa dels cossos on habita La independència que mantenen els esperits respecte als cossos determina que siguin incorporis i que es puguin manifestar fora d’aquests Aquesta és una de les raons a…

Originàriament aquest terme designava els agrupaments existents entre els pobles celtes, especialment a Irlanda i a Escòcia on ha tingut un paper destacat al llarg de la història, i era definit com a grup de parentiu dels descendents per línia paterna d’un progenitor comú, de qui prenien el nom, i que generalment reconeixien l’autoritat d’un cap hereditari Les troballes de l’etnografia ampliaren el concepte originari, i a la segona meitat del s XIX el terme clan s’estengué per a designar grups definits per característiques molt diverses que poc sovint es manifestaven totes conjuntament la…

La boscarla d’aigua Apaludicola és centreeuropea i italiana, migratòria a la península Ibèrica La boscarla de canyar Ascirpaceus té el dors castany i el ventre blanquinós, amb bandes ocràcies fa nius en forma de cistell i viu a gairebé tota l’Europa temperada nia i és estival a la península Ibèrica i a les Illes Balears La boscarla dels joncs A schoenobaenus és centreeuropea i nord-europea, rarament mediterrània, però migratòria als Països Catalans