Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
abipon
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de la família guaicurú, que habita la riba septentrional del riu Bermejo (ara territori argentí, bolivià i paraguaià).
Al s XVIII migrà vers el sud travessant el Chaco, i s’installà en territori de les províncies actuals de Sant a Fe i Córdoba Argentina Alguns arribaren fins a Corrientes el 1770 Foren evangelitzats pels jesuïtes, i actualment són totalment mestissats
adja
Etnologia
Individu d’un poble africà originat per un clan sorgit dels fundadors d’Ife.
Al principi del segle XIV s’installà a Kétou Al segle XV els adja crearen el regne d’Allada, i al XVI els de Jakin a l’actual Porto-Novo i de Denhomé, a l’antic regne d’Abomey o Dahomey, l’actual Benín
matabele
Etnologia
Individu d’un poble zulú de llengua bantú que descendeix del grup, que, vers l’any 1820, s’instal·là entre els rius Limpopo i Zambezi (Rhodèsia) i absorbí la població autòctona.
Cap al 1840 fundaren el regne de Matabele Els britànics, que s’havien fet aliats 1887 dels matabeles quan els alemanys s’installaren a l’Àfrica del SW, els sotmeteren 1893, després d’una guerra de quatre anys
albanès | albanesa
Etnologia
Individu d’un poble (aproximadament quatre milions de persones) que habita Albània, S de Iugoslàvia i E de Macedònia, del qual hi ha diversos nuclis al S d’Itàlia, a Grècia, a Turquia i als EUA.
La major part de la població albanesa, prop del 97%, és descendent de les antigues tribus illíries que, barrejades amb els tracis, també indoeuropeus, poblaren la península Balcànica abans dels grecs i dels eslaus El tipus racial predominant és el dinàric La divisió dels albanesos en geg i tosk , al N i al S del riu Shkumbin, és basada més sobre el factor lingüístic que sobre l’antropològic Hi ha una certa influència dels valacs a l’Epir i dels serbis i búlgars en algunes regions de l’interior, mentre que la dominació turca deixà escasses traces en els caràcters antropològics Des de la meitat…
aixanti
Etnologia
Història
Individu d’un poble que ocupa les regions centrals de Ghana.
Establert a la Costa d’Or des del s XV, al final del s XVII un cap, Osei Tutu, aconseguí d’unir tots els aixantis sota la seva direcció i adoptà el títol d’aixantihene 1695-1725 D’aquesta manera formà el regne dels aixantis , el poder del qual es basà en la mineria i l’agricultura activitats pròpies de la nombrosa població esclava i en el comerç d’esclaus Els descendents d’Osei Tutu organitzaren políticament i militarment el regne El fort sentit nacionalista dels aixantis, llur riquesa manifestada en l’art refinat i l’existència d’una sèrie de governs intelligents, portaren aquest poble a…