Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
mordovià | mordoviana
Etnologia
Individu d’un grup de tribus fineses establertes a les ribes del Volga mitjà.
Els mordovians, agricultors, són cristians ortodoxos, bé que conserven creences paganes Aliats dels khàzars i, després, de l’Horda d’Or, foren sotmesos per Ivan IV de Rússia el 1552 Actualment llur territori forma part de la república de Mordòvia
mona

Mona de Pasqua
© Sugar Rain
Etnologia
Coca o pastís de diferents formes, generalment guarnit d’un o més ous durs, amb closca sovint pintada, o bé d’ous de xocolata encallats dins la pasta de farina i adornat a vegades amb algunes galindaines populars, que hom menja per la festa de Pasqua Florida; també és anomenada mona de Pasqua.
En determinades regions el pastís té forma d’algun objecte o animal, i hom ha utilitzat modernament la xocolata i el crocant com a guarniment Les figures de xocolata, de temàtica molt diversa, han substituït en molts casos la tradicional coca d’ous Mona de Pasqua © CIC - Moià És un obsequi que els padrins i en algunes comarques els avis o els pares fan a llurs fillols o bé nets o fills, en tot el Principat de Catalunya i el País Valencià Les famílies o colles de fadrins i fadrines anaven a menjar-se la mona al camp o a la platja a la ciutat de València, el lloc clàssic d’aquestes menjades era…
mochica
Ceràmica mochica , cultura precolombina del nord de l’àrea andina (300 aC-500 dC)
© X. Pintanel
Etnologia
Individu pertanyent a la cultura precolombina del nord de l’àrea andina (300 aC — 500 dC), que s’estenia per les valls costaneres de Moche, Pacasmayo, Chicama, Virú, Santa, Casma i Nepeña.
La majoria de les dades que hom té d’aquesta cultura provenen de la ceràmica, que ha estat trobada en grans quantitats a l’interior de les tombes, al costat dels cadàvers Són vasos fets amb motlle, de pasta i parets molt fines, amb una gran varietat de formes, que inclouen des dels vasos retrat, gràcies als quals hom coneix el tipus físic dels mochica , fins a complicades escenes de la vida quotidiana, que permeten de conèixer els vegetals que conreaven, els animals que pescaven o caçaven, els oficis, les cases, els costums, les malalties, la religió amb els seus déus, els seus temples i els…
micronesi | micronèsia
Etnologia
Habitant dels arxipèlags i les illes que constitueixen la gran regió d’Oceania dita Micronèsia.
De la mateixa raça que els polinesis, els micronesis, pel fet que es troben molt barrejats amb altres grups racials, especialment mongols i melanesis, són d’alçada més petita, de pell més fosca i de braquicefàlia menys forta tenen els cabells llisos o bé ondats i, molt sovint, el plec palpebral propi dels mongols La població micronèsia uns 200 000 individus al s XIX baixà notablement en entrar en contacte amb els colonitzadors blancs, per les malalties que aquests introduïren a les illes al començament del s XX els micronesis no eren més de 80 000 llur població actual ultrapassa els 100 000 h…
mohawk
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família lingüística iroquesa, parlada pels mohawk
.
jívaro
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de llengua independent, que habita al vessant oriental dels Andes, entre els rius Pastaza i Amaçones, en un ampli territori que correspon en part al Perú i en part a l’Equador.
Els jívaros es divideixen en quatre tribus i en diverses subtribus, que habiten aïllades les unes de les altres al mig de la selva Són agricultors i caçadors i construeixen grans cases comunals — jivaría —, on habiten unes quantes famílies Els diversos grups mantenen una forta rivalitat, que determina lluites ferotges Quan un guerrer mata un enemic, li talla el cap i el sotmet a una sèrie de manipulacions el cou amb herbes, l’asseca sobre un foc fumejant fins que és reduït a la mida d’una taronja Aquest trofeu, anomenat chancha , és el tresor més apreciat per un guerrer jívaro , que el porta…
javanès | javanesa
Etnologia
Individu d’un conjunt d’ètnies de raça indonèsia.
Pel seu nombre uns 78 milions d’individus el 1995 és el grup de població més important de Java La seva cultura es destaca per l’alt nivell assolit en les realitzacions artístiques De religió musulmana, les seves creences són impregnades, tanmateix, d’elements animistes L’organització social és diversa mentre que les comunitats camperoles es regeixen per un sistema relativament igualitari basat en el parentiu, a les ciutats i a les corts es dóna una estratificació molt rígida
indonesi | indonèsia
Etnologia
Individu d’una raça asiàtica, anomenada també protomalaia, que s’estén per una part de la península d’Indoxina, l’arxipèlag de les Filipines i les illes i arxipèlags de la República d’Indonèsia.
Bé que la majoria dels antropòlegs inclouen la raça indonèsia en el tronc de les races grogues, de fet és una raça primitiva, en la qual es barregen les característiques dels blancs, dels negres i dels grocs, la qual cosa els situa molt prop del tronc comú de la humanitat Els indonesis són de petita alçada 1,52 a 1,55 m, de pell d’un groc rogenc, cap mesocèfal, cara ampla i rodona, pòmuls molt prominents, nas curt i ample, llavis gruixuts, ulls rectes, no tenen el plec mongòlic, i llurs cabells són negres i llisos Els pobles indonesis habiten les regions marginals zones muntanyenques de l’…
guaraní
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que, amb els tupís (tupí, tupí-guaraní) forma una família ètnica i lingüística.
A l’arribada dels europeus a Amèrica, s’estenien des de la costa atlàntica fins als rius Paraná, Uruguai i Paraguai La forma de vida tradicional, actualment residual, es basava en l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Organitzats en clans patrilineals, vivien en poblats d’unes cinquanta famílies La guerra era una activitat central, i practicaven els sacrificis humans L’autoritat residia en els cabdills i en els bruixots o xamans Al s XVI els guaranís dels voltants d’Asunción foren sotmesos al règim d' encomienda , mentre que a l’alt Paraná i al riu Uruguai, a través de les…
gitano | gitana
Etnologia
Individu d’una de les tribus del NW de l’Índia, amb una llengua pròpia, que vers l’any 900 dC iniciaren un èxode cap a Occident (als Balcans, hom en troba al segle XIV).
Adoptaven superficialment la religió dels països on residien eren excellents músics, dansarins i cantadors, i es dedicaven a la metallisteria o al bescanvi de bestiar, principalment de cavalls Les dones exercien la quiromància i la mendicitat Cap al principi del segle XV, en una nova diàspora, molts s’encaminaren a l’Europa central i occidental, pretextant, en molts casos, que complien una penitència per tal d’obtenir lletres de trànsit que els legalitzessin els viatges Hom els anomenava sarraïns, moros, nubis, etíops, tàrtars o indis i atribuïa títols nobiliaris altisonants als caps ducs i…