Pobles originàriament nòmades, les primeres referències els situen a Sibèria, a les vores del llac Baikal. Tradicionalment guerrers, destruïren el primer imperi mongol, però foren anorreats per Genguis Kan (1202), al qual s’uniren en l’Horda d’Or. Convertits a l’islam al segle XIII, a mitjan segle XV constituïren tres kanats independents: el de Kazan' (1450-1552), sotmès per Ivan el Terrible; el de Qasimov (1452-1687), originari d’una branca del de Kazan’ i annexat a Moscou després que forçaren la població a convertir-se a l’Església ortodoxa russa, i el de Crimea (1420). Aquests kanats mantingueren amb Rússia una relació que oscil·lava entre el pillatge, amb freqüents incursions en territori rus, i el comerç. Alhora, influïren decisivament en l’organització militar de l’estat tsarista. Finalment foren dominats i incorporats a Rússia (1783) amb l’anuència de Turquia (1792).
Després de la Revolució Russa (1917), al llarg de la guerra civil de 1918-1920 els tàtars de Kazan intentaren fundar un estat independent amb capital a Kazan, però foren derrotats pels bolxevics, que hi crearen la República Autònoma Soviètica dels Tàtars. Amb la dissolució de la Unió Soviètica (1992), hom hi dugué a terme un intent de constituir-se en estat independent, però el 1994 signà un tractat pel qual es reconeixia com a república de la Federació Russa. A Crimea, el règim bolxevic fundà una republica soviètica autònoma (1921), però durant la Segona Guerra Mundial Stalin acusà els tàtars de Crimea de col·laborar amb els nazis, i el 1944 dissolgué la república autònoma, annexà Crimea a Ucraïna i ordenà la deportació forçosa de prop de 200.000 tàtars al Kazakhstan i a l’Uzbekistan, on visqueren en condicions molt precàries. El 1956 hom els restablí els drets, i a la dècada de 1980 començaren a retornar a Crimea.
Dins de l’Ucraïna independent (1991) recuperaren algunes institucions de govern i gaudiren d’una certa protecció, però restaren a la península com una minoria, amb poc més del 10% de la població, diluïts en les majories russa i ucraïnesa. La revolta prorussa i l’annexió de Crimea a la Federació de Rússia (març del 2014) fou l’inici d’una nova etapa de repressió contra els tàtars. A banda dels tàtars pròpiament dits, al llarg de la història hom ha designat també amb aquest nom diversos pobles musulmans, generalment de llengua turquesa, que poblen les terres que van des dels Urals fins a la mar Càspia en direcció cap a l’Àsia Central i Sibèria.