Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
antropofàgia
Etnologia
Habitud de menjar carn humana.
En certes societats humanes primitives l’antropofàgia té o ha tingut per finalitat adquirir algunes de les qualitats —intelligència, vista, rapidesa, força, etc— de l’individu sacrificat Generalment, l’objecte de l’antropofàgia és l’apropiació de la vitalitat específica del mort, i com a conseqüència es converteix en canibalisme Per tant, hom no pot considerar l’antropofàgia determinada solament per la necessitat de menjar carn L’antropofàgia va sovint acompanyada d’algun ritu, i, en moltes ocasions, manté correspondències mítiques que constitueixen la seva justificació històrica…
boiximà | boiximana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat per a designar el poble san i llur llengua.
Tradicionalment utilitzat en oposició a hotentot khoikhoi en parlar de les llengües khoisan, aquest ús és incorrecte ja que les diferències entre els mateixos grups san són algunes vegades més grans que entre aquests i els khoikhoi
bilocal
Etnologia
Dit de la residència de la parella casada que s’estableix indistintament a casa de qualsevol dels pares dels esposos.
bilineal
Etnologia
Dit de l’organització familiar per grups de parentiu que inclouen parents per línia paterna i per línia materna.
barrio
Etnologia
Història
Als estats americans de llengua oficial castellana, divisió territorial que correspon sovint a l’ayllu del Perú i al calpulli dels asteques.
En etnologia és usat per a definir una comunitat local d’aquesta extensió
barabra
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Relatiu o pertanyent als barabres o a llur llengua.
bara
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Relatiu o pertanyent als bares o a llur llengua.
banziri
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Relatiu o pertanyent als banziris o a llur llengua.
animisme
Etnologia
Filosofia
Religió
Creença segons la qual tot objecte o fenomen de la natura és posseït per un esperit independent de la mateixa materialitat del fenomen; són, per tant, esperits no sotmesos a les lleis de la natura i amb una actitud intencionada.
Aquesta creença, molt antiga, és encara especialment corrent entre els pobles primitius també pot ésser trobada en alguns malalts mentals En general, tots els pobles primitius, sense documents escrits, cregueren en l’existència d’éssers immaterials i pensaren que era a la presència d’aquests éssers que la natura deu la seva vitalitat Els primitius, tanmateix, atribuïren la mort a l’abandó que l’ànima fa dels cossos on habita La independència que mantenen els esperits respecte als cossos determina que siguin incorporis i que es puguin manifestar fora d’aquests Aquesta és una de les raons a…