Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
manta
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica precolombina que habità a la regió costanera de l’actual província de Manabí, a la República de l’Equador.
Ocupaven des del riu Chone fins a l’illa de Chalango eren excellents comerciants, i llurs expedicions arribaven fins al nord del Perú Als jaciments arqueològics d’allò que foren llurs poblacions hi ha les restes d’una rica cultura ofrenes als déus de figuretes de pedra i terra cuita, peces d’or i bells vasos de ceràmica
mangbetu
Etnologia
Individu d’un poble que habita majoritàriament a les ribes del Uelé, afluent del Congo, a la República Democràtica del Congo, i també a Uganda.
El 1985 eren uns 650 000 individus Es dediquen a l’agricultura, treballen la fusta, el coure i el vori, i són també comerciants Al s XIX establiren un regne que fou enderrocat el 1880 per traficants d’esclaus sudanesos i àrabs Llur organització social és molt complexa i força jerarquitzada Parlen una llengua del grup xarinilòtic
mandja
Etnologia
Individu d’un poble d’Àfrica de raça sudànida que habita a la República Centreafricana, entre els rius Ubangui i Chari.
mandé
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües nigerocongoleses de la superfamília nigerokurdufaniana parlades pels pobles mandés, la meitat dels quals les tenen com a llengua materna, i la resta, com a llengua vehicular.
Aquestes llengües tendeixen a estendre's per tota l’Àfrica occidental Hom les classifica en dos grups l'occidental que inclou el malinke, el mandinka, el mende, el soninke, etc i l'oriental que inclou el mano, el samo, el tura, etc
mandé
Etnologia
Individu d’un conglomerat de pobles negres sudanesos que habita una part de Guinea, la Costa d’Ivori, Mali, el Senegal, Gàmbia i Guinea-Bissau; tots els individus parlen llengües del grup mandé.
En nombre d’uns tres milions, es distingeixen, segons llur parla, en malinkes, que ocupen el curs alt dels rius Senegal, Níger i Gàmbia, en bambares, en diules, comerciants del sud i la majoria musulmans, i en soninkes Els malinkes, islamitzats des del segle XI, foren els primers a formar un imperi a l’Àfrica occidental Mali Dividits en castes, es dediquen a l’agricultura mill i a l’artesania ferro, cuir i terrissa
malinke
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental, del grup mandé, que habita a l’alt Senegal, la Costa d’Ivori, Mali i Gàmbia.
Els malinkes, una cinquena part dels quals són musulmans, són sedentaris, crien bestiar i conreen mill Formaven tot de petits regnes independents, un dels quals, el de Kangaba Mali, té una dinastia que prové del segle VII
malai | malaia
Etnologia
Individu d’un poble de raça paleomongòlida provinent probablement de la regió xinesa de Yunnan, que s’establí a Malàisia, Indonèsia, Insulíndia i les illes de la Sonda entre el 2500 i el 1500 aC.
La seva cultura palesa influències siameses, javaneses i, sobretot, hindús Professen l’islamisme, al qual foren convertits al s XV Ocupen amb preferència les àrees rurals i constitueixen pobles d’entre 50 i 1 000 h als marges de la jungla i a la vora dels rius Practiquen el conreu de l’arròs, la pesca i la ramaderia L’organització social és formada per clans i presenta una estratificació de tipus feudal
maidu
Etnologia
Individu d’una de les tribus ameríndies de Califòrnia, de llengua penuti, que habitava entre la vall del Sacramento i les muntanyes de Sierra Nevada.
El 1770 els maidus eren uns 9 500 individus el 1960, inclosos els mestissos, 200 Tenien una organització política tribal, i eren caçadors