Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
dan
Etnologia
Individu d’un poble de raça melanoafricana que habita a Libèria i a la costa d’Ivori.
Són uns 125000 i es dediquen al conreu d’arròs, cafè i cotó
igorrot
Etnologia
Membre d’un poble protomalai de raça indonèsia que habita al nord de l’illa de Luzon (Filipines).
Els igorrots, actualment en nombre d’uns 300 000, són agricultors primitius i construeixen terrasses per al conreu de l’arròs a les faldes de les muntanyes Conserven encara pràctiques animistes
toradja
Etnologia
Individu d’un poble de raça malaia, amb caràcters negritos, que viu al centre i al S de l’illa de Cèlebes.
Baixos d’estatura, de nas aplanat, de pell bruna, cabells negres i llisos, es dediquen al conreu de l’arròs Cristianitzats en una tercera part pels alemanys, actualment són uns 400 000 individus
banyun
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de Guinea-Bissau i del Senegal, entre els rius Casamance i Cacheu.
Els banyuns uns 18000 h practiquen principalment l’agricultura arròs, mill, moresc, mandioca, la pesca i la cria del bestiar porcí Posseeixen una organització familiar patrilineal i parlen una llengua del grup atlàntic, segons la classificació de Greenberg
zhuang
Etnologia
Individu d’un grup ètnic pertanyent a la família dels thai que habita al SE de la Xina, sobretot a la regió autònoma de Guangxi Zhuang (90% de la població) i en àrees autònomes dins les províncies de Yunnan i Guangdong.
Viuen del conreu de l’arròs Són animistes, i veneren els esperits dels avantpassats Constitueixen la minoria més nombrosa de la Xina uns 15 555 820 l’any 1991 Antigament s VI aC s’estenien des de Sichuan fins al baix Iang-Tsé
tagàlog
Etnologia
Individu de raça indomelànida que viu a les Filipines, sobretot a l’illa de Luzon.
Considerat com un dels aborígens, és un poble agricultor arròs Actualment són uns 4 000 000 d’individus i constitueixen la classe mitjana de les Filipines comerciants, financers, industrials, etc Els principals herois de la independència eren tagàlogs José Rizal, Andrés Bonifacio, Emilio Aguinaldo
batjau
Etnologia
Individu d’un poble protoindonesi del grup orang-laut
.
Els batjaus 1 425 individus el 1963 recorren en llurs barques-habitatge les costes nord-orientals de Borneo i les de les illes Sulu i Cèlebes Algunes tribus al nord de Kota Kinabalu són conreadores d’arròs, sedentàries i han adoptat la religió musulmana
txam
Etnologia
Individu d’un poble de raça paleomongòlida que viu al centre del Vietnam i a Cambodja descendent de les tribus malaiopolinèsies, molt influïdes per la civilització índia, que fundaren el regne de Txampa
.
Al Vietnam —n'hi ha uns 160 000, gairebé tots assimilats a la població autòctona—, conreen arròs i practiquen el comerç A Cambodja —n'hi ha uns 100 000— han adoptat l’islamisme dels malais, bé que conserven trets originals, com el predomini de l’oncle matern La llengua txam pertany al grup de llengües monkhmer
meo
Etnologia
Nom amb el qual són coneguts els miao de la Indoxina que habiten les àrees del nord del Vietnam i Laos.
Practiquen una agricultura itinerant de tala i crema basada en l’arròs, el blat de moro i les patates dolces El bestiar boví i porcí és un complement important de llur subsistència Hom en calcula la població entre uns 100 000 i uns 200 000 individus L’organització política generalment no depassa l’àmbit del vilatge i els diferents grups es distingeixen pel color dels vestits de les dones
malai | malaia
Etnologia
Individu d’un poble de raça paleomongòlida provinent probablement de la regió xinesa de Yunnan, que s’establí a Malàisia, Indonèsia, Insulíndia i les illes de la Sonda entre el 2500 i el 1500 aC.
La seva cultura palesa influències siameses, javaneses i, sobretot, hindús Professen l’islamisme, al qual foren convertits al s XV Ocupen amb preferència les àrees rurals i constitueixen pobles d’entre 50 i 1 000 h als marges de la jungla i a la vora dels rius Practiquen el conreu de l’arròs, la pesca i la ramaderia L’organització social és formada per clans i presenta una estratificació de tipus feudal