Resultats de la cerca

Dividits en clans, els ababdes es dediquen a la ramadria camells, cabres Actualment araboparlants i islamitzats, conserven, però, uns caràcters particulars que fan que hom pugui considerar-los com a grup a part És probable que encara conservessin l’ús general de llur llengua cuixítica al començament del s XIX

Aquesta creença, molt antiga, és encara especialment corrent entre els pobles primitius també pot ésser trobada en alguns malalts mentals En general, tots els pobles primitius, sense documents escrits, cregueren en l’existència d’éssers immaterials i pensaren que era a la presència d’aquests éssers que la natura deu la seva vitalitat Els primitius, tanmateix, atribuïren la mort a l’abandó que l’ànima fa dels cossos on habita La independència que mantenen els esperits respecte als cossos determina que siguin incorporis i que es puguin manifestar fora d’aquests Aquesta és una de les raons a…

En certes societats humanes primitives l’antropofàgia té o ha tingut per finalitat adquirir algunes de les qualitats —intelligència, vista, rapidesa, força, etc— de l’individu sacrificat Generalment, l’objecte de l’antropofàgia és l’apropiació de la vitalitat específica del mort, i com a conseqüència es converteix en canibalisme Per tant, hom no pot considerar l’antropofàgia determinada solament per la necessitat de menjar carn L’antropofàgia va sovint acompanyada d’algun ritu, i, en moltes ocasions, manté correspondències mítiques que constitueixen la seva justificació històrica…

A diferència, doncs, del que hom entén ordinàriament per responsabilitat, en el sentit d’una responsabilitat individual o personal , la responsabilitat collectiva comporta la convicció, entre altres, que les faltes dels pares són imputables als fills i a les generacions posteriors o que les faltes dels principals del grup mereixen d’ésser castigades en qualsevol dels seus membres o en el grup mateix com a conjunt Àdhuc en la Bíblia hom pot trobar vestigis clars d’una tal concepció, a la purificació i superació de la qual contribuïren notablement els profetes veterotestamentaris Cal distingir…

Es fonamenten en la concepció d’una relació especial de parentiu o de concordança mítica i, doncs, de mútua protecció entre un grup sociocultural o un individu i el tòtem Considerat avantpassat mític i sovint divinitzat, el tòtem té sempre la funció d’estructurar la vida social i és font d’obligacions i prohibicions hom estableix l'endogàmia i múltiples tabús, sobretot alimentaris hom no pot matar ni menjar-se, sota pena de mort, l’animal totèmic i rituals cal prendre nombroses precaucions per tal d’evitar-ne el contacte, perquè és carregat d’una força perillosa o mana, etc Fenomen molt…

La denominació tradicional "berber", adaptació àrab del grec βάρβαρος, que durant l’antiguitat designava despectivament tots aquells pobles no integrats a la civilització grecorromana, es generalitzà fins a temps recents Des de finals del segle XX el terme "berber" tendeix a ser substituït per amazigh adaptat al català com a "amazic" o "tamazic" tant per a referir-se al poble com al conjunt de llengües amazic Aquest terme autòcton autoreferencial és traduïble per "home lliure" o "noble" Els amazics que sumaven entre quinze i vint milions a la primera dècada del segle XXI, de tipologia…

Els bascs o euskaldunak constitueixen un poble d’una comunitat ètnica, lingüística i antropològica física que ha estat més gran que la seva unitat històrica fins a època recent El tret més distintiu dels bascs és llur idioma, el basc o euskara , que els identifica enfront de la llengua dels altres homes, que en conjunt parlen el que hom anomena erdara el basc, efectivament, és un idioma amb trets molt peculiars i amb poca similitud no tan sols amb els idiomes circumdants d’entroncament indoeuropeu, sinó també amb les grans agrupacions lingüístiques conegudes Els bascs presenten els caràcters…