Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
lenca
Etnologia
Dit de l’individu d’una família de pobles indígenes de l’Amèrica Central.
Habita les regions central i occidental d’Hondures i s’estén per la costa del Pacífic, des del golf de Fonseca fins al riu Lempa tribus guajiquero, opatoro i similitón , al NE del Salvador tribu chilanga i el SW de Guatemala tribu popoloca
iberoinsular
Etnologia
Individu d’una raça euròpida mediterrània.
Es caracteritza per una curta alçada d’1,63 a 1,65 m, un cos esvelt i ben format, cap dolicocèfal, amb cara allargada i oval, nas prim i recte i de punta fina, ulls grossos i negres, llavis lleugerament gruixuts, pell blanca bé que sovint també bruna i cabells negres, sovint molt arrissats Aquests tipus humà s’estén pel sud de Rússia i per totes les illes de la Mediterrània
guineà | guineana
Etnologia
Individu d’una subraça africana que s’estén pel golf de Guinea i el Camerun.
Els guineans, dolicocèfals, es caracteritzen per una alçada mitjana, pell d’un to bronzejat fosc, nas ample i poc prognatisme, i llavis gruixuts Alguns dels pobles guineans han desenvolupat interessants cultures ioruba, aixanti, baule, etc i tots aquests pobles parlen llengües de la família lingüística sudanesa
mixe
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble indígena d’Amèrica que s’estén pels estats mexicans d’Oaxaca i Veracruz.
Té diverses tribus i una subtribu, la dels popoloques Els mixes són actualment uns 30 000 individus
Anasazi

Ruïnes de cases llargues Anasazi a Mesa Verde, Colorado
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Cultura del sud-oest dels EUA que s’estén des del segle I aC fins als nostres dies.
Comprèn diverses fases la de basket maker segle I aC-segle V, basket maker modificada segles V-VII, pueblo formativa segles VII-XI, pueblo clàssica segles XI-XIV, pueblo decadent segles XIV-XVIII i pueblo recent segles XVIII-XX
baixkir | baixkira
Etnologia
Història
Individu d’un poble de llengua turca anomenat pròpiament baškunt, que habita principalment la República Federal de Baixkíria (on constitueix el 40,3% de la població i és majoritari a la capital, Ufa).
El nombre de la població baixkira, que s’estén també per les oblasti d’Orenburg, Čel’abinsk, Saratov i Kujbyšev i la República Autònoma dels Tàtars, és de prop d’1500000 1993 Els baixkirs practiquen tradicionalment l’agricultura i la ramaderia, bé que ja en temps moderns el comerç i la indústria s’han desenvolupat considerablement Són esmentats per primera vegada al segle X per Ibn Fadlan Llur origen es remunta a la fundació de l’imperi de l’Horda d’Or Esdevingueren musulmans sunnites entre els segles XIII i XIV Després de la divisió de l’Horda d’Or pertangueren al kanat de Kazan’ i foren…
zapoteca
Danzantes , relleus zapoteques trobats a Monte Albán, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu d’un poble indígena del Mèxic centromeridional que viu a l’actual estat d’Oaxaca i s’estén pels estats de Veracruz, Chiapas i Guerrero.
La cultura dels zapoteques uns 540 000 el 1995 varia segons l’hàbitat la muntanya, la vall o la costa i l’economia de subsistència, de mercat o urbana La societat és organitzada entorn de centres de població amb una base agrícola Malgrat llur catolicisme oficial, mantenen innombrables creences i ritus antics A l’època precolombina tingueren una cultura important 100-800 dC, centrada al turó de Monte Albán, a la vall d’Oaxaca, on hi ha nombroses construccions de pedra d’una gran sobrietat i harmonia, terrasses escalonades, grans places per a les processons i actes de culte, jocs de pilota,…
indonesi | indonèsia
Etnologia
Individu d’una raça asiàtica, anomenada també protomalaia, que s’estén per una part de la península d’Indoxina, l’arxipèlag de les Filipines i les illes i arxipèlags de la República d’Indonèsia.
Bé que la majoria dels antropòlegs inclouen la raça indonèsia en el tronc de les races grogues, de fet és una raça primitiva, en la qual es barregen les característiques dels blancs, dels negres i dels grocs, la qual cosa els situa molt prop del tronc comú de la humanitat Els indonesis són de petita alçada 1,52 a 1,55 m, de pell d’un groc rogenc, cap mesocèfal, cara ampla i rodona, pòmuls molt prominents, nas curt i ample, llavis gruixuts, ulls rectes, no tenen el plec mongòlic, i llurs cabells són negres i llisos Els pobles indonesis habiten les regions marginals zones muntanyenques de l’…
visaia
Etnologia
Individu d’un poble malai que dóna el nom a les illes Visayas, però que s’estén també a les illes veïnes (sud de Luzon i de Mindoro, nord i costes occidentals de Mindanao).
Constitueix la població més nombrosa de les Filipines uns 28 000 000 h a la meitat dels anys noranta, és a dir, més de la tercera part de la població total L’activitat tradicional del visaies és l’agricultura i la pesca Posseeixen una cultura desenvolupada Han rebut la influència successiva d’elements de civilització vèdics, bramànics i búdics, i posteriorment adoptaren part de les característiques generals de la civilització hispanitzada dels habitants cristians de les Filipines Són centres culturals importants les ciutats de Cebu, Iloilo, Dumaguete Universitat i San Carlos Els visaies es…
luba
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble negre de l’Àfrica central, de llengua bantú, que s’estén des del nord del llac Tanganyika fins al riu Zambezi i és format per un milió d’individus.
Els lubes crearen un poderós reialme al s XVI Són famoses llurs escultures de fusta, tingudes entre les millors de l’art negre africà