Resultats de la cerca

Mitjançant la mateixa hom estableix per a cada individu una sèrie de drets i obligacions en funció de la seva adscripció a un grup de parents, tot referint llur vinculació a una línia descendència unilineal o bé a ambdues descendència bilineal o bilateral En el primer cas, hom parla, respectivament, de descendència patrilineal, i matrilineal, o uterina , segons que sigui donada preferència a la línia paterna o a la materna Cadascun dels grups formats per descendència és anomenat llinatge i, en un nivell d’organització superior, llur unió, basada igualment en criteris de parentiu, dóna lloc…

La cultura d’un imperi, d’un estat modern, etc, és en realitat un conglomerat de subcultures En una tribu o en una civilització preindustrial les subcultures corresponen als distints grups socials dirigents, sacerdots, guerrers, etc més o menys permanents dins la societat Més extensament hom pot aplicar el mot a les classes socials subcultura del proletariat, de la burgesia, de l’aristocràcia, etc Cada subcultura difereix de les restants, i la cultura major comprèn la suma de les subcultures més llur interacció Bé que hom pot conèixer diverses subcultures, difícilment es comporta…

És practicat pels grups humans d’economia caçadora-recollectora com els australians, els sans i altres pobles molt primitius, els caçadors de l’Àrtic com els esquimals i els pobles d’agricultura primitiva els quals, a mesura que les terres s’empobreixen per manca d’adob, han de cercar nous camps de conreu Però la vida nòmada per excellència és la dels pobles d’economia ramadera, que han d’anar amb els ramats per cercar les pastures millors i els dipòsits d’aigua o de sal que convenen als animals La societat dels pobles nòmades ramaders és sempre patriarcal, amb una forta divisió…

Els pobles més importants són els dink, els nuer i els massais Practiquen una economia mixta són pastors nòmades, pagesos, pescadors i caçadors A l’estació humida romanen als pobles, on habiten en cases circulars, i tenen cura dels conreus a l’estació seca guarden el bestiar als pasturatges d’alta muntanya i practiquen la caça i la pesca

Els grups costaners practiquen la pesca dels cetacis, mentre que els de l’interior es dediquen a la cria de rens Nòmades, viuen disseminats en petits grups de règim patriarcal, practiquen l’endogàmia i el levirat Llur llengua, juntament amb el koriak i el kamtxadal, amb les quals és relacionada, pertany al grup luorawetlan de les llengües paleosiberianes D’estructura morfològica aglutinant, caracteritzada per la polisíntesi, ofereix dues variants dialectals corresponents als dos grups tribals

Tradicionalment, la seva subsistència es basava en el conreu intensiu dels cereals i en la cria de bestiar Molts trets de llur cultura són de tipus nilòtic Viuen en grups domèstics que formen poblats, però l’organització social gira entorn de grups de parentiu patrilineal inclosos, al seu torn, en diversos grans clans És molt important també la divisió per grups d’edat, l’entrada als quals és marcada per rituals iniciàtics secrets Aquesta organització tingué una gran importància en la rebellió Mau-Mau, protagonitzada en la seva majoria per kikuius Actualment hom en calcula la…

Oposada a l'endogàmia, l’exogàmia és una estratègia dels grups socials per a establir aliances amb altres grups i així reforçar la pròpia seguretat Sovint hom l’associa amb la prohibició de l'incest, però cal remarcar que l’exogàmia només s’oposa a la relació matrimonial entre individus d’un parentiu determinat, però no fa referència a llurs possibles relacions sexuals extraconjugals

Oposada a l'exogàmia, per regla general l’endogàmia és característica de societats que presenten una estratificació social accentuada i, dins d’aquestes, és practicada sobrebot per les aristocràcies i pels grups dominants per tal de mantenir llurs privilegis, com és el cas dels blancs a Sud-àfrica També es dóna en minories ètniques amb un fort sentiment d’identitat sociocultural enfront d’una altra o altres ètnies més poderoses, com ocorre entre els jueus ortodoxos respecte als gentils Entre les diferents menes d’endogàmia cal esmentar, com a cas extrem, la del sistema de castes…

Professor a les universitats d’Oslo 1953-61 i 1973-86 i Bergen 1961-72, i professor visitant en nombroses universitats dels EUA, s’especialitzà en l’estudi de la identitat ètnica a partir, sobretot, del treball de camp que dugué a terme entre els paixtus La seva recerca, d’acusat caràcter formalista, se centra en la noció de frontera entre identitats i grups, que no concep de manera rígida sinó dinàmica i canviant, a partir de la concurrència de factors diversos El contacte entre grups activa processos d’inclusió i exclusió essencials en la seva teoria de l’…

Els ḫattis parlaven una llengua que sembla no pertànyer a cap dels grups lingüístics existents