Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
tenda
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental establert a la part alta del riu Senegal i al NE de Guinea.
Conreadors sedentaris de tipus paleonègrid, conserven molts aspectes arcaics en llur cultura alguns, però, han adoptat l’islamisme i la cria de bous Juntament amb els bassaris i els konos, constitueixen una illa lingüística semibantú enmig d’una població de llengua malinke i fulbe
txam
Etnologia
Individu d’un poble de raça paleomongòlida que viu al centre del Vietnam i a Cambodja descendent de les tribus malaiopolinèsies, molt influïdes per la civilització índia, que fundaren el regne de Txampa
.
Al Vietnam —n'hi ha uns 160 000, gairebé tots assimilats a la població autòctona—, conreen arròs i practiquen el comerç A Cambodja —n'hi ha uns 100 000— han adoptat l’islamisme dels malais, bé que conserven trets originals, com el predomini de l’oncle matern La llengua txam pertany al grup de llengües monkhmer
edo
Etnologia
Individu d’un poble de raça melanoafricana, també anomenat bini, estès pel sud de Nigèria.
Els edos, eminentment agrícoles, es dediquen també a la ramaderia i la pesca Molts d’ells han adoptat l’islamisme i el cristianisme, per bé que subsisteixen nombroses pràctiques i creences animistes Practiquen la poligínia, mentre entre les dones no hi hagi germanes Actualment hom estima la seva població en uns dos milions d’individus Crearen el regne de Benín
calmuc | calmuca
Etnologia
Individu d’un poble mongol del grup occidental o oirat.
A mitjan anys noranta eren uns 150 000 Són de religió lamaista i d’ençà del s XVII habiten el territori ocupat actualment per la República dels Calmucs, al curs baix del Volga Dos altres petits grups habiten a les ribes del Don són anomenats buzava i al Kirguizistan, prop de la frontera xinesa els anomenats sart , convertits a l’islamisme
malai | malaia
Etnologia
Individu d’un poble de raça paleomongòlida provinent probablement de la regió xinesa de Yunnan, que s’establí a Malàisia, Indonèsia, Insulíndia i les illes de la Sonda entre el 2500 i el 1500 aC.
La seva cultura palesa influències siameses, javaneses i, sobretot, hindús Professen l’islamisme, al qual foren convertits al s XV Ocupen amb preferència les àrees rurals i constitueixen pobles d’entre 50 i 1 000 h als marges de la jungla i a la vora dels rius Practiquen el conreu de l’arròs, la pesca i la ramaderia L’organització social és formada per clans i presenta una estratificació de tipus feudal
baga
Etnologia
Individu d’un poble islamitzat de la costa de Guinea, al nord de Conakry.
És possible que el mot vingui de ba kae , ‘els habitants de la mar’ en llengua susu lingua franca de la costa guineana Els bagues no tenen una unitat lingüística, sinó que hi ha tres llengües bagues mútuament inintelligibles, una d’elles amb sis dialectes força diferents Els bagues tenen una unitat ocupacional Conreen l’arròs de manglar amb una tècnica i unes eines que els són peculiars també els són pròpies les tècniques d’extracció de sal marina i del vi de les palmeres d’oli Al llarg del s XX, la majoria dels grups bagues abandonaren les seves pràctiques culturals, es convertiren a l’…